La crisi evidencia com de desigualitari socialment és el virus i la pandèmia generada

Algunes de les expressions més utilitzades en aquests dies de confinament i crisi són sens dubte “cuida’t”, “cuidem-nos”, “cuideu-vos...una sèrie de declaracions, missatges i gestos que evidencien que les cures han esdevingut prioritàries. En paraules de la investigadora de la Universitat de València, Alícia Villar, aquesta crisi dóna la raó a la coneguda reivindicació feminista de posar al centre de la societat el treball de cures i no només considerar com a valuós, el treball productiu en la societat capitalista.

En eixe sentit, un dels darrers articles publicat juntament Sandra Obiol, 'Boges per la ciència. Les dificultats per retre comptes i cuidar', posava l’accent en les cures, la igualtat de gènere i les desigualtats en l’entorn de la producció científica.

Altre article, més recent, sobre polítiques d'igualtat sexual i de gènere en educació 'Sex and Gender Equality Policies in Education in Three Southern European Societies: the cases of Andalusia and Valencian Community (Spain) and Portugal' juntament Mar Venegas i Sofía Almeida Santos

Alícia Villar és professora contractada doctora del departament de Sociologia i Antropologia Social de la Facultat de Ciències Socials i les seues línies de recerca són la Sociologia de l’Educació, el Gènere i les Polítiques d’Igualtat.

Villar afirma que una altra aportació del feminisme ha estat entendre la desigualtat com a interseccional, és a dir, que la desigualtat és producte de la intersecció de diferents raons de desigualtat. “En aquesta crisi, de la mateixa manera que en anteriors”, apunta Alícia Villar, “ les conseqüències no són les mateixes si ets dona, si ets pobre, si tens problemes a l’hora de pagar la vivenda, si tens problemes laborals, si treballes a l’economia submergida, si t’has de fer càrrec de criança, de cura de majors…”

La investigadora de la Universitat de València explica que, tot i que la simptomatologia del virus i els efectes inicials en la salut semblen molt similars en totes persones, els efectes, els resultats i els desenllaços estan creuats per les desigualtats socials i per tant “aquesta crisi posa en evidència com de desigualitari socialment és el virus i la pandèmia que s’ha generat”.

Alícia Villar apunta que la situació actual exigeix aquest tipus de reflexions així com la posada en marxa d’accions que no només estiguen dirigides a l’emergència sanitària sinó a les polítiques socials que són igualment urgents davant aquesta pandèmia que preveu, “no serà l’última”.