L’estudi, en què també participen la Universitat de Burgos, l’IPHES-PROP, IDAEA-CSIC, la Universitat Autònoma de Barcelona i la Universitat de Montpeller, s’ha dut a terme sobre un sondeig de 14 metres de profunditat a la Vall d’en Bas (Girona) i ha revelat dades molt interessants i inèdites sobre l’evolució paleoclimàtica i paleoambiental del Camp Volcànic de la Garrotxa (Girona).

“Hem pogut reconstruir l’evolució paleoclimàtica dels últims 13.000 anys del NE de la península ibèrica, el vulcanisme de la Garrotxa, i l’impacte d’aquestes erupcions als ecosistemes vegetals, lacustres i a les poblacions humanes mesolítiques de la zona”, apunten Francesc Mesquita i Maria A. Rodrigo.

Així, en l’àrea més propera a la zona d’activitat volcànica (fins a 50 km) i durant els esdeveniments d’erupció, diferents processos com els fluxos de lava, dipòsit de materials volcànics, pluja de cendra, emanació de gasos, aerosols, fluxos piroclàstics i terratrèmols, van afectar la flora i la fauna, així com la qualitat de l’aire i de l’aigua, i van constituir un perill per a les poblacions humanes. En aquest sentit, i a partir de l’estudi de jaciments arqueològics propers, s’observa que les poblacions de caçadors-recol·lectors més properes van abandonar l’àrea temporalment durant els períodes d’alta activitat volcànica, per tornar després en èpoques de quietud, cosa que demostra una alta capacitat de reorganització i adaptació.

Aquesta activitat volcànica va provocar que diverses colades volcàniques obstruïren la vall del riu Fluvià prop d’Olot i es formara un gran llac a la plana que avui dia es coneix com a Pla de les Preses. La seqüència sedimentària del sondeig estudiat registra senyals locals i regionals relacionats amb la dinàmica geomorfològica, paleoclimatològica i volcànica del camp volcànic de la Garrotxa.

Els indicadors geològics i biològics analitzats (organismes aquàtics, registre pol·línic, la sedimentologia i la geoquímica) reporten principalment variacions hidrològiques locals, que s’han pogut relacionar amb les principals tendències climàtiques de l’Holocè i finals del Plistocè, inclosos diversos canvis climàtics abruptes que ofereixen pistes sobre els processos que podrien desencadenar-se en el context de l’escalfament global actual.

Articles:

Iriarte, E., Revelles, J., Finsinger, W., Mesquita-Joanes, F., Rodrigo, M. A., Burjachs, F., Expósito, I., Marti-Molist, J., Planagumà, Ll., Alcalde, G., Saña, M. (2023). «Youngest Iberian Holocene volcanic eruptions and paleoenvironmental evolution of a barrier-paleolake in the Garrotxa Volcanic Field (NE Spain)». The Holocene. https://journals.sagepub.com/doi/10.1177/09596836231169989

Revelles, J., Marti-Molist, J., Burjachs, F., Finsinger, W., Iriarte, E., Mesquita-Joanes, F., Pla-Rabes, S., Rodrigo, M. A., Alcalde, G., Saña, M. (2023). «Socio-ecological impact of monogenetic volcanism in the La Garrotxa Volcanic Field (NE Iberia)». Scientific Reports. https://www.nature.com/articles/s41598-023-35072-0

Peu de foto annex:

Restes d’algues caròfites presents als sediments lacustres estudiats. Oòspores d’aquestes macroalgues recobertes de carbonat càlcic (girogonits). Fotografia: Maria A. Rodrigo.