En l’última dècada del segle XX, es va detectar el primer episodi massiu de mortalitat de dofins llistats del Mediterrani (Stenella coeruleoalba) causat pel morbillivirus dels dofins (DMV). Fins ara, s’han registrat dos d’aquests brots que van provocar la mort de nombrosos individus a diverses zones del Mediterrani. En canvi, “el seu impacte a llarg termini sobre l’abundància de l’espècie continuava sent difícil d’avaluar i la principal raó era la falta d’estimacions fiables de població que cobriren àmplies àrees geogràfiques i períodes prolongats de temps”, destaca Sofía Ten, investigadora postdoctoral de la Unitat de Zoologia Marina de l’Institut Cavanilles de Biodiversitat i Biologia Evolutiva (ICBIBE) de la Universitat de València (UV) i primera autora de l’article publicat en la revista Journal of Animal Ecology.

Per a superar aquesta limitació, un equip investigador de la Universitat de València, en col·laboració amb científics de la Universitat de Princeton, hi va explorar una via alternativa: utilitzar els epibionts, organismes que viuen adherits a la superfície del cos d’altres animals, com a indicadors indirectes de canvis en la població dels seus hostes.

Els resultats obtinguts en l’estudi suggereixen que les reduccions en les poblacions de dofins llistats associades als brots de morbillivirus probablement van provocar efectes en cascada sobre els epibionts més especialitzats, especialment Xenobalanus globicipitis i Syncyamus aequus. “Aquests organismes, en dependre més estretament dels dofins llistats, reflecteixen amb més claredat els canvis en l’abundància del seu hoste”, apunta Ten.

D’ací es dedueix que el seguiment a llarg termini d’epibionts específics podria convertir-se en una eina útil per a inferir canvis en poblacions d’espècies marines difícils de monitorar directament. Així doncs, “quan les dades d’abundància són escasses o discontínues, aquests xicotets organismes poden oferir pistes valuoses sobre la salut i l’evolució de les poblacions dels seus hostes a l’ecosistema mediterrani”, conclou la investigadora valenciana.

Tres crustacis epibionts
Segons explica Sofía Ten, l’estudi es va centrar en tres crustacis epibionts que solen trobar-se a la pell o a les aletes dels dofins llistats: el percebe Xenobalanus globicipitis, l’amfípode Syncyamus aequus i el copèpode Pennella balaenoptera. Aquestes espècies presenten diferents cicles de vida i diversos graus de dependència dels seus hostes. Mentre que algunes estan estretament associades al dofí llistat, unes altres poden parasitar o colonitzar diverses espècies marines. Aquesta diferència permet que les seues tendències a llarg termini reflectisquen de manera distinta les variacions en les poblacions de dofins.

Per a investigar aquesta relació, l’equip científic va combinar anàlisi de dades històriques amb eines de modelització ecològica. En primer lloc, es van analitzar registres de presència d’epibionts recopilats entre 1980 i 2023 mitjançant models additius generalitzats (GAM), una tècnica estadística que permet identificar tendències temporals en dades ecològiques complexes.

Posteriorment, es va desenvolupar un marc teòric en dues etapes. En la primera, es va utilitzar un model epidemiològic del tipus SIR per a estimar l’impacte demogràfic dels dos brots de morbillivirus sota diferents escenaris, tenint en compte variables com la mortalitat causada per la malaltia i la durada del període infecciós. En la segona etapa, les estimacions del descens poblacional dels dofins es van incorporar a un model mecanicista que simulava com aquestes variacions en l’abundància de l’hoste podien influir en les poblacions d’epibionts.

Col·laboració internacional
L’estudi, encara que encapçalat per l’Institut Cavanilles de la UV, és fruit d’una col·laboració entre la Universitat de València i la Universitat de Princeton. El mostreig de dofins encallats al Mediterrani es va realitzar a través de la Xarxa d’Encallaments de la Comunitat Valenciana, mentre que les dades van ser recol·lectades a les instal·lacions de la Unitat de Zoologia Marina del Cavanilles.

L’estudi científic té el suport i el finançament del projecte VARACOMVAL de la Fundació Biodiversitat del Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic (MITECO), en el marc del Pla de recuperació, transformació i resiliència (PRTR) NextGeneration EU; del Servei de Vida Silvestre i la Conselleria de Medi Ambient, Aigua, Infraestructures i Territori de la Generalitat Valenciana; de la Generalitat Valenciana [projecte CIAICO/2024/110], i de la Universitat de València [ajuda predoctoral UV-INV-PREDOC15-265927].

Referència de l’article: Ten S., Dupont G., Raga J. A., Dobson A. P. i Aznar F. J. (2026). “Long-term trends of epibionts reflect Mediterranean striped dolphin abundance shifts caused by morbillivirus epidemics”. Journal of Animal Ecology, 95, 553–569. https://doi.org/10.1111/1365-2656.70216