Els cultius fruiters van arribar a l’est peninsular fa quasi 3.000 anys
Guillem Pérez Jordà i Salvador Pardo Gordó, investigadors del Departament de Prehistòria, Arqueologia i Història Antiga de la Universitat de València, signen un article al Journal of Archaeological Science Reports en què s’estudia l’arribada dels cultius fruiters a la Península Ibèrica a partir de l’estudi de restes arqueobotàniques. S’estima que el cultiu d’aquestes espècies es va iniciar en l’actual Comunitat Valenciana fa uns 3.000 anys, coincidint amb un important desenvolupament social i econòmic.
19 de de maig de 2021
En llocs com Fonteta (Guardamar de Segura), el Barranc de Beniteixir (Piles), Penya Negra (Crevillent) o l’Alt de Benimaquia (Dénia), s’ha aconseguit datar cultiu de fruiters com el raïm (Vinis vinifera), l'olivera (Olea europaea) o el magraner (Punica granatum), entre d’altres, fa prop de 3.000 anys. Aquesta nova forma d’agricultura va permetre l’intercanvi econòmic i cultural dels pobles de l’est peninsular amb altres de procedència oriental que van fundar colònies en aquestes costes, com els fenicis.
“Tot i que en el segon mil·lenni abans de Crist ja hi haguera mostres d’aquest intercanvi entre Iberia i pobles de l’Oest de la Mediterrània, no és fins al primer mil·lenni quan el model d’agricultura basat en fruiters prospera i s’estableix a la Península Ibèrica”, segons Guillem Pérez. Les primeres evidències del cultiu de fruiters són materials recuperats a Huelva (IX - VIII a. de C.). No obstant això, no és fins als segles VIII-VII a. de C. quan s’estableixen aquests cultius a l’est peninsular.
Guillem Pérez, investigador d’excel·lència de la Universitat de València, explica que l’arribada d’aquests nous cultius implicà un canvi en la relació dels agricultors amb la terra. Fins a aquell moment solament cultivaven plantes amb un cicle anual i un rendiment immediat (cereals, lleguminoses, etc.), però ara inverteixen en cultius que tarden diversos anys a entrar en producció, el que exigeix un control sobre la propietat de la terra.
El canvi de model agrícola forma part de la transformació d’aquestes comunitats, cap a societats més complexes que acabaran adoptant un modelo urbà i desenvolupant per primera vegada una agricultura comercial en què els fruiters i els seus derivats com el vi seran els productes més destacats.
L’adopció d’aquests nous cultius es produí a un ritme diferent per les diverses àrees de la Península Ibérica i l’actual País Valenciano fou una zona en què el cultiu de fruiters tingué un major desenvolupament, amb una clara orientació comercial, en exportar aquests productes a uns altres àmbits de la península.
Article: Perez Jordá, G., Peña Chocarro, L. and Pardo Gordó, S. “Fruits arriving to the west. Introduction of cultivated fruits in the Iberian Peninsula” Journal of Archaeological Science: Reports, 35, 102683 (2021).