Per al Defensor, “les retallades que es van aplicar van reduir el benestar dels ciutadans més vulnerables, sense que en cap moment s’entrellucara el més mínim desig de recalibrar l’Estat de Benestar”. El saldo global “encara segueix sent negatiu”, ha assegurat. Fernández Marugán ha explicat que les Administracions Públiques a Espanya gasten menys del convenient en educació, sanitat, habitatge, serveis socials i en ajuda a les famílies en situacions de pobresa. “Si volem corregir la desigualtat caldrà gastar més en aquestes polítiques” ha afirmat.

Fernández Marugán ha assenyalat que els avanços produïts en matèria de Drets Humans setanta anys després de la Declaració Universal “són més que notables”. No obstant açò, ha recordat que “desgraciadament encara subsisteixen múltiples violacions d’aquests Drets en moltes parts del món”. I ha apostat per una actuació conjunta, coordinada i solidària dels Estats posat que, en la seua opinió, els grans reptes de la humanitat resulten impossibles d'abordar pels Estats de manera aïllada i individual.
Així mateix, Fernández Marugán ha assenyalat la necessitat de reflexionar sobre si la supervisió administrativa del Defensor del Poble deu o no romandre limitada a l'Administració Pública tradicional, “atès que els prestataris dels serveis públics han canviat i avui dia els ciutadans es veuen sotmès a serveis prestats per empreses privades”.

Després de la intervenció del Defensor del Poble, s’ha celebrat la taula redona “Informar sobre els Drets Humans”, amb la participació de Cristina Sánchez, corresponsal a Jerusalem de RNE; Isabel Vega, redactora d’Europa Press; i els fotoperiodistes Gervasio Sánchez i Javier Bauluz, moderats pel periodista de la cadena Ser Nicolás Castellano. Cristina Sánchez ha defensat la necessitat d'explicar històries amb cares i ulls de persones concretes víctimes dels drets humans, perquè un dels principals problemes és que es difuminen en una massa. Gervasio Sánchez s'ha mostrat molt crític amb els mitjans de comunicació, als quals cada vegada interessen menys les tragèdies humanitàries. Javier Bauluz, que acaba de tornar de Tijuana, ha corroborat el diagnòstic de Gervasio Sánchez i ha denunciat com, de sobte, el problema dels migrants en la frontera d’Estats Units ha desaparegut de les agendes mediàtiques malgrat haver sigut víctimes dels gasos lacrimògens llançats des del costat nord de la frontera. Isabel Vega ha lamentat el descens dràstic del nivell de tolerància davant drames com el de la tanca de Melilla i les devolucions en calenta. 

En l’agenda de les sessions de dimecres, també figura un panell sobre el paper de les ONG en la defensa dels humans, moderades per la professora Rosario Serra i les intervencions de Mila Font (MSF), Estrella Galán (CEAR), Manuel Blanco (ProEmAid) i Manuel Colomer.
La conferència de clausura del congrés, està a càrrec de José Ramón Cossío, ministre de la Suprema Cort Federal dels Estats Units Mexicans i porta per títol “Una nova Declaració de drets i deures”.

Relectura ecofeminista

En l’última conferència de la sessió del dimarts, l'antropòloga Yayo Herrero va fer una relectura ecofeminista del primer article de la declaració dels drets humans de 1948. Per a Yayo Herrero. “Tots els éssers humans naixem vulnerables i indefensos en el si d'una mare i arribarem a ser lliures i iguals en dignitat i drets sempre que rebem una quantitat ingent d'atencions, de cures i d'afectes que hauran de ser proporcionats per homes i dones d'altres generacions, en una tasca civilitzadora sense la qual nostra espècie no pot existir. En cas de rebre’ls, podrem arribar a estar dotats de consciència i de raó que ens permeta viure fraternalment els uns amb els altres, conscients que habitem un planeta que té límits físics, que compartim amb la resta del món viu i que estem obligats a conservar”.