La malaltia de Wilson és un trastorn genètic poc freqüent que provoca acumulació de coure a l’organisme i afecta principalment el fetge i el cervell. Encara que els estudis genètics estimen que podria ser més freqüent del que suggereixen els registres clínics, hi ha preocupació per un possible infradiagnòstic, especialment en persones amb malaltia hepàtica avançada sense causa aparent.

Per a investigar aquesta hipòtesi, l’equip va analitzar una cohort de pacients adults trasplantats a l’Hospital La Fe entre 1991 i 2023. De 2.708 trasplantaments hepàtics realitzats en aquest període, només 17 casos complien criteris estrictes de cirrosi criptogènica després de descartar de manera exhaustiva altres causes com ara hepatitis virals, malalties autoimmunes, trastorns colestàtics o malalties metabòliques.

L’equip investigador va dur a terme una anàlisi genètica completa del gen ATP7B, incloent-ne totes les regions codificants, intròniques adjacents i el promotor. Aquest enfocament permet detectar més del 97 % de les mutacions associades a la malaltia de Wilson.

“Els resultats mostren que no es van identificar mutacions patogèniques compatibles amb la malaltia de Wilson en cap dels pacients estudiats. Se’n van detectar 22 variants genètiques, totes classificades com a benignes o probablement benignes segons bases de dades internacionals”, comenta Carmen Espinós,

coordinadora de l’estudi i investigadora de l’Àrea de Malalties Rares del CIBER (CIBERER) a la Universitat de València-INCLIVA.

A més, es va identificar una variant nova (c.256A>C), la rellevància clínica de la qual no es va poder confirmar, encara que les anàlisis bioinformàtiques suggereixen que no tindria un paper causal en la malaltia hepàtica.

Segons destaca la primera autora de l’article, Marina Berenguer, cap de grup de l’Àrea de Malalties Hepàtiques i Digestives (CIBEREHD) a l’IIS La Fe-HUP La Fe De València, “aquestes troballes indiquen que, almenys en aquest centre de referència, la malaltia de Wilson és poc probable com a causa no detectada de cirrosi avançada que requerisca trasplantament hepàtic”.

L’estudi també reforça la importància de realitzar una avaluació clínica, bioquímica i genètica exhaustiva abans d’atribuir una malaltia hepàtica greu a causes no identificades. En aquest context, els resultats suggereixen que, quan s’apliquen protocols diagnòstics rigorosos, és poc probable que la malaltia de Wilson passe desapercebuda en fases avançades.

Aquest treball aporta evidència rellevant per a optimitzar els algorismes diagnòstics en pacients amb cirrosi d’origen desconegut. No obstant això, l’equip d’investigació recomana desenvolupar recerques multicèntriques amb un nombre de pacients més gran per a confirmar aquests resultats en altres poblacions.

Referència de l’article: Berenguer, M.; Ripollés, E.; Bono, A.; Carvalho-Gomes, A.; Espinós, C. “Undiagnosed wilson disease in cryptogenic cirrhosis: a genetic study”. Annals of Hepatology. Volume 31, Issue 1, 2026, 102209, ISSN 1665-2681, https://doi.org/10.1016/j.aohep.2026.102209