Les persones centenàries exhibeixen una longevitat extrema i una compressió de la morbiditat, mostren una signatura genètica única i la seua descendència pareix que ha heretat la compressió de la morbiditat, mesurada per taxes més baixes de patologies relacionades amb l’edat. Per tant, l’objectiu d’aquest treball de José Viña, catedràtic de Fisiologia de la UV, investigador de CIBERFES i investigador principal del Grup de Recerca en Envelliment i Exercici Físic d’INCLIVA, ha estat determinar si la seua descendència és menys fràgil i si existeix una “empremta genètica centenària”.

Per fer-ho, van utilitzar una mostra formada per 63 persones centenàries, 88 descendents d’aquestes i 88 descendents de persones no centenàries d’una àrea sanitària pròxima a València. Les condicions per entrar a l’estudi eren tindre un progenitor o progenitora amb vida de més de 97 anys, comptar amb 65 a 80 anys i no patir cap malaltia terminal. Així mateix, es va determinar l’estat de la fragilitat segons els criteris de Fried, pels quals es considera fràgil una persona amb pèrdua de pes, esgotament, força d’unió feble, velocitat de marxa lenta i baixa activitat física.

Segons explica Consuelo Borrás, coordinadora de l’estudi, catedràtica de Fisiologia de la UV, investigadora de CIBERFES i investigadora principal del Grup de Recerca en Envelliment Saludable d'INCLIVA, “els nostres resultats mostren que els descendents de centenaris tenen una menor prevalença de la fragilitat en relació amb els seus contemporanis descendents de no centenaris. Així mateix, recollim plasma i cèl·lules mononuclears de sang perifèrica dels individus de la mostra i trobem que els patrons d’expressió gènica (miARN i ARNm) dels descendents dels centenaris s’assemblaven més als dels centenaris que als dels descendents dels no centenaris, tot i tindre la mateixa edat”.

Per tant, la descendència dels centenaris és menys fràgil que la descendència dels no centenaris de la mateixa edat “i això es pot explicar per la seua dotació genètica única”, indica la investigadora del CIBERFES.

Aquest estudi, pioner en comparar perfils funcionals (estat de fragilitat) i genètics (patrons d’expressió de miARN i ARNm) de descendents de centenaris i no centenaris, reforça, segons José Viña, “la idea que els primers són genèticament diferents dels seus contemporanis i s’assemblen a les característiques genètiques úniques dels centenaris, per la qual cosa els nostres resultats poden contribuir a avançar en la identificació de les característiques genètiques i funcionals clau que es poden considerar biomarcadors de l’envelliment exitós”.

Exemple d’envelliment exitós

La proporció de persones majors de 60 anys està creixent més ràpidament que qualsevol altre grup d’edat, com a resultat tant d’una esperança de vida més gran com de la disminució de les taxes de fecunditat. Gran part de la investigació en aquesta àrea s’ha centrat a augmentar la quantitat d’anys que es passen sense discapacitats (vida útil), cosa que sovint s’anomena “envelliment exitós”. Els centenaris es consideren casos model d’aquest “envelliment exitós”, ja que semblen evitar o retardar en gran mesura l’aparició de malalties relacionades amb l’edat o les síndromes geriàtriques, i mostren així una trajectòria d’envelliment desaccelerada.

Article:

Marta Inglés, Ángel Belenguer-Varea, Eva Serna, Cristina Mas-Bargues, Francisco J Tarazona-Santabalbina, Consuelo Borrás, Jose Viña. «Functional transcriptomic analysis of centenarians’ offspring reveals a specific genetic footprint that may explain that they are less frail than age-matched non-centenarians’ offspring». The Journals of Gerontology: Series A, glac119, https://doi.org/10.1093/gerona/glac119