En un avanç clau per a la medicina maternofetal, un estudi liderat per Tamara Garrido, investigadora de la Fundació Carlos Simón i de l’Institut d’Investigació Sanitària INCLIVA, i per la Universitat de València, ha llançat llum sobre les causes de la preeclàmpsia, que afecta el 8% de les gestacions. El treball marca una fita en la comprensió d’aquesta malaltia, que fins ara només podia tractar-se mitjançant el part o cesària urgent, i això donava lloc a naixements prematurs que posaven en perill la salut de la mare i del fetus.

La decidualització és un procés crucial que prepara el revestiment de l’úter, conegut com a endometri, per a la implantació de l’embrió i el desenvolupament d’un embaràs saludable. En les dones amb preeclàmpsia, aquest procés no es duu a terme correctament, cosa que produeix que l’embaràs es complique amb greus conseqüències per a la mare i fetus, així com, a llarg termini, per a la dona que l’ha patit.

Els resultats d’aquest estudi podrien tenir un impacte significatiu no sols en el tractament de la preeclàmpsia, sinó també en altres afeccions ginecològiques i reproductives com l’endometriosi, en què la decidualització també està alterada. Segons Carlos Simón, catedràtic del Departament de Pediatria, Obstetrícia i Ginecologia de la Universitat de València, president de la Fundació Carlos Simón i coordinador del Grup d’Investigació en Medicina Reproductiva d’INCLIVA, “el que trobem és que la resistència a la decidualització no és un problema que es limite a l’embaràs, sinó que persisteix i altera el funcionament de l’úter molt després del part”.

A través de tecnologies avançades, com l’anàlisi digital de teixits, la seqüenciació de cèl·lules individuals i biologia espacial, l’equip investigador multidisciplinari ha aconseguit caracteritzar de manera detallada la resistència a la decidualització en l’úter de pacients que han patit preeclàmpsia severa. Aquesta alteració, coneguda com a “resistència a la decidualització”, impedeix la preparació òptima de l’endometri per a la implantació de l’embrió i el desenvolupament de la placenta. També podria ser un factor clau en el desenvolupament de la preeclàmpsia.

L’estudi ha revelat que l’endometri en dones amb preeclàmpsia presenta una morfologia glandular anormal. Segons explica Irene Muñoz, investigadora predoctoral i primera autora del treball, “l’anàlisi de cèl·lules individuals va mostrar que les cèl·lules en aquest endometri afectat tendeixen a proliferar en lloc de diferenciar-se i especialitzar-se com haurien de fer”. També es va observar una comunicació defectuosa entre les cèl·lules estromàtiques i epitelials, cosa que podria contribuir al desenvolupament de la malaltia.

“Hem creat un mapa interactiu de l’endometri, similar a un Google Maps, on podem veure com les cèl·lules de l’endometri interactuen i què està fallant en les dones amb preeclàmpsia”, explica Tamara Garrido-Gómez.

Referència de l’article: Muñoz-Blat, I., Pérez-Moraga, R., Castillo-Marco, N. et al. Multi-omics-based mapping of decidualization resistance in patients with a history of severe preeclampsia. Nat Med (2025). https://doi.org/10.1038/s41591-024-03407-7