Dissenyen un nou dispositiu per a reduir el risc d’infecció en aplicacions percutànies com exopròtesis de fèmur i húmer

“El dispositiu inicialment va ser dissenyat per aplicar-se en exopròtesis de fèmur i húmer, però en garantir un segellament de la comunicació permet la seua utilització en tot tipus d’estomes de derivació com ara colostomies, cistotomies, entre altres”, apunta Antonio Silvestre, investigador de la Universitat de València i de l’Incliva.

Patentat per la Universitat de València i la Universitat Politècnica de València, el collaret està compost per una malla o reixeta flexible interna que afavoreix l’adhesió del teixit de cicatrització i permet adaptar la rigidesa del collaret a la dels teixits circumdants; aquesta malla està acoblada sobre un sistema d’anell rígid roscat i està recoberta de material flexible microporós, com ara la silicona, que connecta els teixits molls amb la malla interna a través de microcanals, facilitant així la proliferació interna de les cèl·lules.

“L’anell, al qual va fixat la malla, crea un segell ferm i estable amb l’epidermis, mentre que la flexibilitat adaptada de la malla permet pantallar les tensions generades en la interfície d’unió i distribuir-les de manera més homogènia. D’aquesta manera s’esperen reduir els esquinçaments en la zona d’unió i millorar la barrera contra infeccions”, expliquen José Expósito, doctorand en Tecnologies per a la Salut i el Benestar a la Universitat Politècnica de València, i el doctor Antonio Silvestre, investigador de la Universitat de València i de l’Incliva.

Respecte als seus avantatges, els investigadors assenyalen que actualment, quan es practica un estoma o ferida quirúrgica oberta que connecta l’interior i l’exterior del cos, el principal risc és l’aparició d’infeccions superficials i profundes. Aquest collaret, en ser microporós, millora la barrera de teixit de cicatrització que creix en l’interior. “La clau per a reduir les infeccions es troba en la proliferació interna de les cèl·lules tant epitelials com adiposes en tot el volum del collaret, cosa que genera una major quantitat de teixit fibrós de cicatrització capaç de reduir l’entrada d’agents patògens en produir un efecte de segellament”, apunta Ana Vallés, investigadora del Centre de Biomaterials i Enginyeria Tissular.

La necessitat d’aconseguir un perfecte aïllament en el sistema endomedul·lar, també patentat pels mateixos investigadors, va portar l’investigador predoctoral José Expósito i el professor Antonio Silvestre a contactar amb col·laboradors del Centre de Biomaterials i Enginyeria Tissular per aconseguir un perfecte segellament de la ferida quirúrgica oberta (estomes).

El dispositiu destaca també per la seua versatilitat en adaptar-se a diferents tipus de plançons i catèters, així com bosses per a ostomies o botons gastricourològics, tal com han confirmat els investigadors José Albelda i Juan Víctor Hoyos.