Les matemàtiques són una disciplina quotidiana, des del càlcul de les tornes al supermercat a l’ús dels ordinadors o els telèfons mòbils, però, malgrat la seua rellevància, són poc conegudes per al públic en general. La seua falta de divulgació respon a factors com la poca implicació del personal investigador, el desconeixement sobre el funcionament dels mitjans o el rebuig de la ciutadania. A més, la divulgació és un món masculinitzat, “en què les divulgadores opten per formats amb una menor repercussió mediàtica”, segons la graduada Elsa García, encara que aquesta tendència està canviant en els últims temps.

Com apunten la professora Isabel Cordero –del Departament de Matemàtiques– i la graduada Ana Capilla, l’“anumerisme” de la societat està relacionat amb males experiències amb les matemàtiques en les etapes educatives, amb el seu “desprestigi” davant d’altres disciplines que són considerades cultura i està mal vist desconèixer –com la literatura o el cine– i amb la complexitat teòrica i pràctica de les matemàtiques per a ser enteses i consumides. Així, la divulgació és el principal repte del personal investigador per a aconseguir fer les matemàtiques més accessibles i atractives.

Segons l’Enquesta de la Percepció Social de la Ciència i la Tecnologia, duta a terme a Espanya el 2020, el grau d’interès de la ciència i tecnologia se situa en un 3,09 –en una escala de l’1 al 5–, per darrere de la medicina, el medi ambient i l’economia, però per davant dels esports o la política.

Per a Anabel Forte –del Departament d’Estadística i Investigació Operativa– en l’actualitat hi ha una major divulgació de les matemàtiques, però a diferència d’altres àrees en les quals veu a “molta gent molt jove recorrent a formats audiovisuals com YouTube o TikTok”, en matemàtiques “he pogut veure persones de totes les edats (més homes que dones, això sí) intentant divulgar matemàtiques amb mitjans més tradicionals com l’article en premsa o en blogs, la ràdio o fins i tot en llibres”.

Tot i això, Forte sí que nota un “creixent interès” en què les persones que saben de matemàtiques apareguen en els mitjans de comunicació i destaca Eduardo Sáenz de Cabezón (presentador del programa de TVE “Órbita Laika”), Clara Grima (divulgadora) i Santi García Cremades (presentador del programa “Raíz de 5” de RNE). Ella mateixa ha començat a col·laborar amb el programa “Pròxima parada” de la ràdio d’À Punt que s’emet els divendres per la vesprada a les 16:30.

En aquest sentit s’expressa també Isabel Cordero: “s’estan desenvolupant activitats de divulgació de Matemàtiques a nivells més elementals, però encara queda un llarg camí en visibilitzar àrees a nivells més profunds”. Tasca que ja s’està duent a terme en àmbits com l’educació o l’oci, per exemple, amb l’augment dels màsters dedicats a la divulgació de la ciència en general, amb alguns centrats exclusivament en les matemàtiques.

Un altre exemple d’activitat de divulgació i comunicació de les matemàtiques són els TFG realitzats per les alumnes Ana Capilla i Elsa García –i dirigits per la professora Isabel Cordero– sobre la divulgació i la comunicació científica en diferents àrees de les matemàtiques en el qual tracten qüestions com l’activitat divulgativa en aquesta àrea o la importància del paper de les Unitats de Cultura Científica (UCC+i) a les universitats.

Regulació

El marc legislatiu indica que és responsabilitat de les universitats, el personal investigador i el professorat realitzar una correcta comunicació científica i de divulgació de la ciència i per tant de les matemàtiques, com assenyala l’article 44 de la Constitució o l’article 93 de la Llei Orgànica d’Universitats.