Les dones acabaran exhaustes com a conseqüència de la crisi del coronavirus

  • Vicerectorat d'Igualtat, Diversitat i Polítiques Inclusives
  • 13 de maig de 2020
 

La professora de la Facultat de Ciències Socials, Sandra Obiol, apunta la necessitat de mirar aquesta crisi des d’una perspectiva de gènere i considerar la cura com una responsabilitat col·lectiva.

Una de les coses fonamentals que s’estan posant en evidència en aquesta crisi sanitària i social és “que la cura ocupa un lloc central a les nostres vides”, explica la professora Obiol. “Ho hem pogut ajornar tot excepte cuidar a les persones que ho necessiten” apunta.

I és que es dóna una paradoxa al voltant de les cures amb conseqüències negatives per a les dones. Segons Sandra Obiol, durant anys s’han fet molts més esforços en dissimular que cuidàvem o que necessitàvem ser cuidats que no per cuidar i amb això 'hem arraconat les dones, les principals responsables quan no úniques d’aquesta cura a l’esfera privada on no hi ha visibilitat ni tampoc reconeixement social fent que la seua vida i la nostra siga molt mes vulnerable'.

En eixe sentit per a la professora de la Facultat de Ciències Socials, una de les principals conseqüències d’aquesta crisi és que les dones acabaran exhaustes perquè han entrat ja molt cansades en aquesta crisi. 'Sobretot si són de classe treballadora, migrants i/o familia monoparental', conclou.

Sandra Obiol considera que cal una mirada de gènere per analitzar i superar la crisi de la COVID-19 i això suposa, entre altres coses, 'considerar la cura com una responsabilitat col·lectiva'.

La cura i les necessitats reals han d’ocupar un lloc important als nostres interessos i preocupacions perquè 'no ens podem permetre acabar amb un mon més desigual del que partíem', conclou.

Sandra Obiol és professora contractada doctora del departament de Sociologia i Antropologia Social i les seues línies de recerca són gènere, família, treball, educació, relacionades totes elles amb la Unitat d'Igualtat.

En eixe sentit, un dels darrers articles publicat juntament Alícia Villar, “Boges per la ciència. Les dificultats per retre comptes i cuidar”, posava l’accent en les cures, la igualtat de gènere i les desigualtats en l’entorn de la producció científica i l’article "Famílies monoparentals i treball remunerat: una anàlisi des del País Valencià", juntament  Rafael Castelló i Immaculada Verdeguer sobre un altre dels temes en els quals segueix fent recerca, les famílies monoparentals.