“Partim del plantejament que el personal d’infermeria vetla, sobretot, per la salut de les persones, i això inclou la salut sexual i reproductiva, que massa sovint està desatesa. Hem de normalitzar la cura d’aquest aspecte de la salut de les persones. Però la jornada no està adreçada només a l’estudiantat d’infermeria, sinó a l’alumnat de qualsevol altra titulació, a la comunitat universitària en general i fins i tot a gent de fora. És una ocasió per aprendre i parlar d’aquests temes, perquè podem pensar que ja són coneguts i en realitat hi ha molta desinformació”, explica Julio Fernández, degà de la Facultat d’Infermeria i Podologia.

Els drets sexuals i reproductius es van declarar per primera vegada l’any 1997 en el Congrés Mundial de Sexologia que es va celebrar justament a València, i es van ampliar anys després. Però molts encara no es compleixen. “Hem de remarcar que aquests drets són drets humans. Un dels més bàsics és el dret a l’educació sexual basada en l’evidència científica, però moltes escoles a dia de hui no tenen programa d’educació sexual”, indica Felipe Hurtado, que és psicòleg clínic sexòleg del Centre de Salut Sexual i Reproductiva de la Font de Sant Lluís de València, professor associat assistencial de la Facultat de Psicologia de la Universitat de València, membre del comité assessor de l’Associació Mundial per a la Salut Sexual i vicepresident del Dia Mundial de la Salut Sexual.

Altres dels drets sexuals incomplits són els que afecten “les persones que tenen un gènere que no concorda amb el sexe que se’ls va assignar en nàixer i que per aquest motiu pateixen assetjament i rebuig social. L'homosexualitat també genera patiment i falta d’acceptació, i tampoc no es respecten els drets sexuals de les persones amb diversitat cognitiva o sensorial, poblacions migrades o grups ètnics minoritaris. Per exemple, ací atenem dones que en els seus països d’origen van patir mutilació genital. O persones que no accedeixen als mètodes anticonceptius de la sanitat pública per no tindre cobertura. Hi ha moltes coses que cal solucionar, i en aquesta jornada volem conscienciar sobre això”, afegeix Hurtado.

La jornada ha unit la celebració del Dia Mundial de la Salut Sexual, que en realitat va ser el passat 4 de setembre, i té activitats en una quarantena llarga de països amb el Dia Mundial de l’Anticoncepció.

Anticoncepció eficaç, una elecció de les dones

“El 30% de les interrupcions voluntàries de l’embaràs a la Comunitat Valenciana corresponen a dones que tenen entre 15 i 25 anys. Si allarguem la forquilla d’edat fins als 29, el percentatge puja al 50%”, indica Maria Antònia Obiol, una de les ginecòlogues del Centre de Salut Sexual i Reproductiva de la Font de Sant Lluís de València, que també participa en la jornada. “Si creuem aquestes dades amb les dels anticonceptius que utilitzen les dones joves valencianes, veiem que el més triat és el preservatiu, però el problema és que no sempre s’usa, o que no sempre s’usa bé. Si volem baixar aquestes xifres, cal fer una promoció de mètodes anticonceptius d’alta eficàcia”.

Qualsevol dona que vulga informació, assessorament i començar a usar un mètode anticonceptiu pot adreçar-se al seu centre de salut i demanar quin és el Centre de Salut Sexual i Reproductiva que li correspon. “A la Comunitat Valenciana tenim la sort de comptar amb aquestes unitats públiques i gratuïtes, cosa que no funciona en cap altra comunitat d’Espanya. N’hi ha una cinquantena llarga, tota la població en té algun a prop. Ací poden rebre la informació adequada tant sobre sexualitat com sobre reproducció i anticoncepció”, explica Felipe Hurtado.

Moltes opcions, gratuïtes i a l’abast de totes

Segons les dades, “les dones joves valencianes utilitzen els mètodes anticonceptius de menys eficàcia en el període de màxima fertilitat. En canvi, les més majors i, per tant, amb menys fertilitat, usen els mètodes més eficaços, com ara els dispositius intrauterins, les píndoles o els implants. És una gran contradicció”, diu Maria Antònia Albiol. Per a canviar la situació, “és molt important rebre un bon assessorament anticonceptiu. La majoria de dones joves tenen bona salut i, per tant, no hi ha cap contraindicació pel fet d'emprar qualsevol dels mètodes. Se'ls ha de donar informació de tots els que n'hi ha i que siguen elles les que trien. Cal trencar mites sobre la no idoneïtat del DIU per a joves, que no és certa, i donar a conéixer l’implant, que té una eficàcia equiparable a l’esterilització per lligadura. Cal donar informació i aconseguir que quan una dona es quede embarassada siga perquè vol, no per falta d’un mètode anticonceptiu”.

Als Centres de Salut Sexual i Reproductiva es pot trobar tota la informació sobre els diversos mètodes i “triar el més adient en funció de les seues preferències: amb o sense hormones, de píndola o intrauterins, etc. La majoria són gratuïts per a les dones, perquè entren en la cartera de serveis de la Conselleria”, afegeix la ginecòloga.

El preservatiu no és suficient

Tot i que el preservatiu no és sols un mètode anticonceptiu perquè a més evita el contagi de malalties de transmissió sexual, “com que sovint no s’utilitza correctament acaba havent-hi embarassos no desitjats. Cadascú és responsable de la seua fertilitat. Crec que la dona ha de portar un mètode anticonceptiu i l’home ha d’usar el condó. És el que anomenem doble mètode, la protecció més alta”, segons la doctora Obiol.

D'altra banda, alguns dels mètodes anticonceptius tenen també altres beneficis associats a la salut de les dones. “Dones joves que tenen dolor de regla, mal de cap, anèmies per hemorràgia abundant, acne i altres problemes de la pell poden millorar amb els mètodes anticonceptius que disminueixen la menstruació. Per què prendre antiinflamatoris cinc dies al mes si pots usar un mètode que elimina el dolor? I això val per a dones heterosexuals i dones homosexuals, és una qüestió de salut de la dona, no només d’anticoncepció”, conclou la metgessa. “Malauradament, encara ens trobem amb molts prejuís, també entre les dones d’alt nivell educatiu”. La jornada de divendres és, precisament, per a trencar-los tots.