Les editores de gènere dels mitjans espanyols reclamen més reconeixement professional per a una major paritat informativa, segons un estudi de la Universitat
Una investigació de la Universitat de València i la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona conclou que els col·legis professionals i els sindicats de periodistes poden jugar un paper clau per a desenvolupar en major mesura aquest rol professional. S’ha analitzat el paper de les editores de gènere dels huit mitjans d’arreu de l’Estat que han incorporat aquesta figura des de l’any 2010, juntament amb aquestes mateixes professionals, totes elles dones. La gran majoria considera que els falta reconeixement professional per part de la direcció dels mitjans.
26 de de gener de 2023
Des de l’any 2010, fins a huit mitjans de comunicació de l’Estat espanyol han incorporat una figura professional encarregada de vetlar per la perspectiva de gènere de les informacions periodístiques. Un equip d’investigació en ètica periodística de la Universitat de València i de la UPF ha analitzat els avanços que ha suposat aquesta figura professional i ha determinat que ha contribuït a avançar en la paritat de les fonts informatives i de les persones que escriuen articles d’opinió, però que no ha suposat nous enfocaments periodístics.
La falta de suport de la direcció dels mitjans i la falta d’independència i de decisió editorial d’aquesta figura professional en són alguns dels principals motius. Per això, l’estudi conclou que cal desenvolupar en major mesura el perfil professional de l’edició de gènere i que els col·legis professionals i els sindicats de periodistes han de jugar un paper clau amb aquesta finalitat. Els resultats d’aquesta investigació s’exposen a l’article “Journalistic Self-Regulation for Equality: The Role of Gender Editing in Spain”, firmat per Maria Iranzo-Cabrera, professora i investigadora del Departament de Teoria dels Llenguatges i Ciències de la Comunicació de la Universitat de València (UV); i Mònica Figueras-Maz i Marcel Mauri-Ríos, ambós vinculats al Departament de Comunicació de la UPF.
La majoria de mitjans que compten amb aquesta figura professional, principalment als Estats Units, Espanya i l’Argentina, la van incorporar després de l’esclat del moviment internacional #Metoo, que va nàixer als EEUU el 2017 per a denunciar les agressions sexuals i defendre els drets de les dones i que es va expandir arreu del món i en múltiples sectors. Destaca el precedent d’El Periódico de Catalunya, que va crear aquesta figura l’any 2010, tres anys després de l’aprovació de la llei estatal d’igualtat de 2007 que urgia les empreses periodístiques a garantir la igualtat de gènere en els seus continguts.
En la seua exploració, analitzen el cas d’El Periódico de Catalunya i dels altres set mitjans que han incorporat la figura d’edició de gènere des d’aleshores: El País, eldiario.es, TVE, RNE, EFE, Radio y Televisión Públicas de la Comunidad Autónoma de Canarias i El Periódico de España. Per a fer-ho, han realitzat un qüestionari a 10 periodistes que han desenvolupat aquesta funció, totes dones, a més de realitzar un grup focal i entrevistes en profunditat. Globalment les 10 professionals entrevistades fan una valoració positiva de la tasca que desenvolupen i tan sols tres es declaren insatisfetes. Tot i això, expressen diversos aspectes objecte de millora, especialment pel que fa a la seua autonomia i reconeixement a les redaccions. “A excepció d’El País, aquestes periodistes que exerceixen l’autoregulació del mitjà pel que fa a la perspectiva de gènere no disposen d’un estatut professional que els reconega plenes garanties d’autonomia i independència. Això és il·lògic quan la teua faena és precisament criticar continguts o accions de l’empresa on treballes. Per tant, has d’estar protegida i sentir-te recolzada pel mitjà de comunicació, especialment des de la direcció”- exposa Iranzo-Cabrera (UV).
D’altra banda, les professionals entrevistades demanden major reconeixement professional, també pel que fa al salari o la carrera professional. Per a la meitat d’elles el desenvolupament d’aquestes funcions no ha suposat una millora de la seua categoria professional i tan sols quatre han tingut un suplement salarial. De fet, la meitat de les 10 professionals enquestades compaginen l’edició de gènere amb les seues funcions com a redactores. Totes les persones enquestades comparteixen que cal definir de forma més acurada aquest perfil professional. “Idealment hauria d’estar integrat a l’equip directiu”- assegura Mònica Figueras.
Quant als continguts, és majoritària l’opinió (7 de cada 10) que les informacions no incorporen suficientment la perspectiva de gènere, per exemple pel que fa a la necessitat de desglossar les dades per sexes. Per a corregir aquestes mancances, Iranzo explica que s’ha de facilitar que les editores de gènere puguen intervindre sobre els continguts “prèviament a la seua publicació o difusió”, no a posteriori com el defensor del lector.
La incorporació de l’editora de gènere no ha sigut homogènia segons el tipus de mitjà. Per a Marcel Mauri (UPF), “aquesta figura es desenvolupa amb certa normalitat en els mitjans públics estatals i s’observa que la resta de mitjans privats que també disposen d’aquest càrrec són diaris en paper o digitals d’informació general que s’autoubiquen en l’espectre ideològic progresista”.
Finalment, l’article adverteix que, tot i els avanços aconseguits, des de l’esclat de la pandèmia de la covid, s’ha detectat una certa involució, principalment per tres motius: la concentració dels mitjans en la cobertura de la pandèmia, que ha comportat la pèrdua d’atenció sobre altres qüestions; les diferències i tensions internes del propi moviment feminista dels darrers anys o l’augment de la representació política a Espanya de les opcions d’extrema dreta, que qüestionen la perspectiva de gènere.