Les dades del Baròmetre mostren que la IA a la Comunitat Valenciana té, de moment, un enfocament eminentment tàctic. Mentre que les organitzacions atorguen una importància de 6,5 sobre 10 al futur dels negocis amb IA, la realitat de la implementació d’aquesta tecnologia es queda en la superfície operativa: el 56 % de les corporacions veu el major potencial en l’automatització de tasques mecàniques, per davant de la innovació en models de negoci.

A més, el Baròmetre posa de manifest que la irrupció de la IA no és homogènia. Mentre les grans corporacions lideren la inversió, l’impacte d’aquesta tecnologia en la petita empresa és encara minoritari. Atès que la majoria del teixit empresarial de la Comunitat està compost per pimes, l’informe adverteix que la falta d’escala i l’accés limitat a professionals experts actuen com un fre crític. Per a aquest perfil d’empresa, la IA encara no és un factor determinant, la qual cosa evidencia la necessitat de polítiques de suport que eviten una bretxa digital irreversible al territori.

A aquesta visió se suma una preocupació pel capital humà. Les empreses no només pateixen per la falta de talent extern, sinó que l’informe detecta un temor creixent a la pèrdua d’habilitats professionals. Hi ha una consciència emergent sobre el risc que la delegació excessiva en algorismes acabe erosionant el judici tècnic i la perícia de les plantilles actuals.

Malgrat aquest diagnòstic, el temor al desplaçament laboral continua sent baix (4,6 sobre 10), cosa que reforça la idea que la IA es percep com una eina que el professional actual encara ha d’aprendre a liderar per a no perdre les seues capacitats crítiques.

La confiança a trobar talent qualificat frega l’aprovat raspat (5,2/10). Aquesta manca de perfils especialitzats conviu amb una inversió creixent però cauta: el 64 % de les empreses valencianes està augmentant la seua despesa en IA, encara que la majoria ho fa en menys d’un 10 %. Aquest escenari evidencia que, sense una capacitació adequada, el capital financer destinat a la tecnologia corre el risc de no transformar-se en un creixement real per al teixit productiu regional.

Francisco José Soria, director general d’Economia, ha recordat que l’èxit serà de “qui implemente la IA millor, no abans”. Per la seua banda, Francisco Javier Balfagón (DGTIC) ha advocat per un enfocament realista centrat en la formació i la transparència per a superar aquest forat d’habilitats.

El rector de la Universitat de València, Juan Luis Gandía, ha destacat que la universitat és l’espai natural per a resoldre aquest dèficit de talent sota un prisma humanista. Finalment, Ignasi Pons, director de SEIDOR a Llevant, ha conclòs que el Baròmetre ha de servir perquè les empreses passen de la simple automatització a “implementar projectes que aporten valor real i estratègic”, i assegurar així que la tecnologia potencie –i no minve– el talent valencià.