Són xifres elevades que es corresponen amb les obtingudes en els diferents indicadors de qualitat, com la responsabilitat del lloc: el 80% és tècnic o té persones a càrrec, enfront del 64,5% global de la UV; la contractació estable, que és del 80% també, el percentatge més alt de la Universitat, el valor global de la qual és del 33,7%; la duració de la jornada, completa en el 92% dels casos (64,8% és la mitjana universitària); o la possibilitat de teletreballar, facilitant així la conciliació, que es produeix en quasi el 68% dels contractes.

Pedro Cuenca, graduat en Enginyeria Multimèdia per la Universitat de València amb premi al millor expedient, va estudiar a l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria (ETSE), va fer les seues pràctiques a l’Institut de Robòtica de la UV, i ara és CTO en la seua pròpia empresa i professor universitari. Destaca de la seua carrera la “polivalència” amb la qual un enginyer multimèdia pot afrontar qualsevol problema d’origen informàtic, aposta per l’alta demanda de la professió ara i en un futur, i no dubta a repetir el grau si haguera de començar de zero. Això i molt més ens ho explica en el següent capítol de ‘Treballem. De la Universitat al món laboral’.

Sectors i llocs
Els enginyers i les enginyeres multimèdia solen desenvolupar el seu treball en els departaments d’Informàtica (55,6%), Recerca/R+D+i (11,1%) i Logística (7,4%), de sectors com ara Tecnologies de la Comunicació (38,5%), Assessoria/Consultoria (26,9%), Mitjans de Comunicació (7,7%) o Educació (7,7%), entre els més destacats.

Quant als llocs que poden ocupar aquests professionals es troben el de programador web, desenvolupador de programari, enginyer gràfic, desenvolupador frontend, programador de videojocs, enginyer d’intel·ligència artificial, especialista en optimització de motors de cerca, analista tècnic de desenvolupament d’aplicacions, programador gràfic i creador, i productor i realitzador de contingut audiovisual.