Peretó: “En l’obra de Darwin, la imatge va arribar a ocupar un lloc important i fou dels primers a usar la fotografia amb fins científics”

1. Què el va inspirar a investigar i divulgar sobre l’evolució humana cent cinquanta anys després de Darwin?

Porte molts anys interessat en l’obra i el pensament de Darwin. Vaig participar activament en l’organització del bicentenari en 2009 i els 150 anys de L’origen de les espècies. Amb Jaume Bertranpetit pensàrem que calia aprofitar el 150 aniversari de L’origen de l’home per fer una actualització sobre el que sabem sobre evolució de l’espècie humana.

2. Quin és l’objectiu d’aquest recull de textos present en el seu llibre Iluminando la evolución humana?

Repassar les idees de Darwin sobre l’evolució dels humans i oferir un panorama del que se sap hui. El llibre recull textos d’una diversitat d’especialistes en l’obra de Darwin i en els diferents enfocament evolutius, per exemple, la paleontologia, l’art rupestre, la psicologia, la genòmica, la lingüística, com també d’un aspecte important de l’obra de Darwin: la selecció sexual.

3. Durant el procés d’escriptura del llibre, va descobrir algun tipus d’informació desconeguda per a vostè que li fera replantejar-se l’enfocament que li volia donar?

Sempre trobes aspectes nous quan estudies una obra tan rica i tan diversa com la de Darwin. Una qüestió que em va interessar especialment fou per què ell va dibuixar algunes hipòtesis sobre les relacions filogenètiques en els primats, però mai no les va arribar a publicar. En l’obra de Darwin la imatge va arribar a ocupar un lloc important i fou dels primers a usar la fotografia amb fins científics, en la seua obra botànica i en la seua investigació sobre l’expressió de les emocions.

4. Com valora la seua experiència com a autor d’aquest llibre?

Ha estat una aventura que ha valgut la pena: l’obra es va concebre com a recopilació d’articles per a la revista Treballs de la Societat Catalana de Biologia (que ha aparegut com a volum 72), després Carolina Moreno, la directora de la col·lecció «Sin Fronteras», va estimar oportú publicar la versió en castellà de tots els textos. La primícia que puc donar és que la traducció a l’anglès de tota l’obra la publicarà en pocs mesos l’editorial Springer, dins de la seua col·lecció de biologia evolutiva.

5. Una part de la seua obra la dedica a la selecció natural en l’actualitat, podem detectar-ne els efectes en dates recents?

Especialment en el capítol que han escrit Francesc Calafell i David Comas, i en el d’Elena Bosch, han explicat molt bé com es pot llegir l’efecte de la selecció natural en els gens i genomes. Això ens permet fer estudis sobre les funcions que han estat rellevants en el procés evolutiu.

6. En la part final del llibre, es planteja la pregunta de com seran els humans en el futur, què ens pot dir al respecte del futur genètic i evolutiu de la humanitat?

L’evolució no es pot predir. Podem reconstruir el passat i cada vegada ho fem millor, a través de la lectura dels genomes, però el futur és una incògnita. Tenim una capacitat remarcable de modificació dels factors ambientals que actuen sobre nosaltres, però la nostra capacitat d’intervenció genètica és, en el millor dels casos, a nivell individual i no de la població, per la qual cosa es pot dir que no tenim control sobre el futur genètic de l’espècie.

7. De cara al futur, com veu la situació en relació a la intel·ligència artificial i els seus límits?

Sense dubte, les tecnologies computacionals tenen i tindran un gran impacte sobre nosaltres. Ara per ara, veig que la intel·ligència artificial pot assolir algunes capacitats augmentades comparades amb les nostres, com la potència de càlcul o la memòria. Soc més escèptic sobre l’abast en àmbits més complexos com la creativitat artística.

8. Considera que els canvis que viurà la humanitat estaran reflectits en el seu genoma?

Els genomes fixen aquells canvis que passen el filtre de la selecció natural a més de molts canvis que es fixen per atzar. No hi ha una relació directa entre el que fem i el que queda fixat en el genoma. Hui es parla molt de l’herència epigenètica i de la tornada d’una evolució lamarckista, però em semblen més casos d’abusos dels termes i els conceptes que d’una realitat.

Moreno: “És un orgull dirigir dues col·leccions de divulgació i sent una gran vocació pel servei públic que es fa a la societat”

1. Com ha aconseguit arribar al càrrec de directora de tota una col·lecció de divulgació científica?

Després de molts anys de treball en un àmbit com el de la investigació en comunicació científica, finalment va sorgir l’opció de poder contribuir i col·laborar amb les persones amb les quals havia treballat durant molts anys a la Universitat de València, a través de projectes, col·laboracions i activitats, com és l’equip que configura la UCC+i, i especialment amb Soledat Rubio, la seua directora. Havia mort un volgudíssim col·lega, Fernando Sapiña, que va ser el director anterior de les dues col·leccions, amb qui solia col·laborar i compartir aproximacions sobre la divulgació, quan em van proposar dirigir les dues col·leccions.

2. Com se sent després d’això?

És un orgull dirigir dues col·leccions de divulgació i sent una gran vocació pel servei públic que es fa a la societat. Crec que els llibres que publiquem són obres de gran qualitat. Els continguts són excel·lents i tots els llibres que es publiquen són sotmesos a avaluacions externes per part d’experts de prestigi. Així mateix, des del punt de vista editorial, són impecables. D’altra banda, tinc molt present la gran feina feta pels dos directors anteriors (Juli Peretó i Fernando Sapiña), així com per la coordinadora editorial, Soledat Rubio. El treball previ és per a mi un estímul per continuar amb la publicació de llibres que deixen empremta en la societat i que puguen ser de gran valor per a les persones que cursen estudis de secundària, batxillerat i universitat. Per tot això, em sent agraïda amb la Universitat de València per poder estar al capdavant de les col·leccions, que a més han rebut diversos premis editorials.

3. Quins consells li donaria a una persona que vol seguir els seus mateixos passos?

A aquelles persones que volgueren estar al capdavant d’una col·lecció de divulgació científica els diria que perquè la col·lecció fóra exitosa caldria que tingueren un gran compromís amb la divulgació científica. De la mateixa manera que els acadèmics dediquem molt de temps a la recerca o a la docència, la divulgació ja no és un entreteniment o un passatemps del personal de recerca, sinó un compromís més dels investigadors. La transferència del coneixement a través d’obres de divulgació científica suposa un pas més de la recerca i, per tant, estar al capdavant d’una col·lecció de divulgació implica prendre decisions, aconsellar els autors, valorar les temàtiques, col·laborar amb el procés d’edició i formar part d’un equip de treball enorme i important perquè el llibre finalment siga publicat i a més que es faça un lloc en un món en què hi ha molt bons divulgadors, però que no aconsegueix ampliar el nombre de lectors. Un altre consell seria posar-se reptes, com per exemple aconseguir que els títols de la col·lecció siguen un referent per a determinats públics.