L'estudi té com a punt de partida la premissa que els organismes que habiten ambients temporalment variables necessiten estratègies que sincronitzen els seus cicles vitals amb períodes favorables, de manera que maximitzen la supervivència de la seua descendència. Des d'aquest marc teòric, es distingeixen dues estratègies.

Quan els canvis ambientals són predictibles, els organismes poden respondre mitjançant plasticitat fenotípica i ajustar el desenvolupament de la descendència de forma anticipada. En canvi, quan l'ambient és impredictible, poden afavorir-se estratègies de reducció de riscos (bet hedging), que augmenten la probabilitat que almenys algun sobrevisca. Com els ambients no solen ser totalment predictibles o impredictibles, cal esperar una combinació de totes dues estratègies. “El més nou que aporta aquesta investigació és que s'estudien per primera vegada els dos tipus de resposta de manera conjunta en aquesta mena d'organismes”, destaca Eduardo García-Roger.

L'objectiu de l'estudi és analitzar l'expressió conjunta de plasticitat fenotípica i estratègies de minimització de riscos en l'eclosió d'ous de diapausa (resistència) del Brachionus plicatilis, un rotífer que habita tolles temporals. Amb aquesta finalitat, s'han comparat poblacions d'ambients amb distinta predictibilitat i s'ha comprovat si la salinitat pot actuar com a senyal d’un ambient predictible i indicar l'inici de condicions favorables per a fer eclosió.

Els organismes estudiats són sovint utilitzats “com a model en estudis d'ecologia i evolució”, ressalta Eduardo García-Roger. El seu paper és clau en el manteniment de cadenes tròfiques, pel seu protagonisme en la producció d'energia per a consumidors superiors, com ara peixos xicotets.

El projecte conclou que les poblacions d'ambients més predictibles presenten més plasticitat fenotípica i ajusten l'eclosió segons la salinitat. En general, els rangs d'eclosió més alts s'observen en salinitats baixes. Per contra, les poblacions d'ambients impredictibles exhibeixen una proporció menor d'ous que fan eclosió i més variació en els temps per a fer-la. Les troballes demostren que plasticitat i aplicació d'accions per a reduir riscos són estratègies que poden coexistir i contribuir conjuntament a la supervivència en ambients fluctuants.

L'estudi s'ha dut a terme per Carlota Solano-Udina, María José Carmona i Eduardo M. García-Roger, de la Unitat d'Ecologia Evolutiva de l'Institut Cavanilles, gràcies al finançament de l'ajuda PID20201141536B-100, concedida per MCIN/AEI/10.13039/501100011033 i ERDF A way of making Europe, i l'ajuda PRE2021-097037, concedida per MCIN/AEI/10.13039/501100011033 i ESF Investing in your future.

Referència de l’article: Solano, C., Carmona, M. J., García, E. (2026). "Adaptive responses to environmental variability in rotifers: Integrating plasticity and bet hedging in dormancy exit". Ecological Society of America. https://doi.org/10.1002/ecy.70346