Dins de les línies estratègiques proposades per la Comissió Von der Leyen, la relativa al Pacte Verd europeu és potser la que requereix una major difusió per la transversalitat que incorpora i pel compromís social que exigeix, tant de les administracions, com de la societat civil.

Amb aquesta premissa, Marycruz Arcos Vargas pronuncià la conferència organitzada en el marc del programa d’activitats del Centre d’Excel·lència Jean Monnet sobre Integració i Globalització de la Universitat de València i que presentà el professor Cecilio Tamarit al Centre Cultural La Nau el passat 26 d’abril.

“No es tracta únicament d’aconseguir que Europa siga un continent climàticament neutre per al 2050, sinó de crear una nova percepció de la vida econòmica i social a Europa. Gairebé totes les polítiques de la UE es veuen afectades per aquest punt de vista, no només el clima i l’energia, ja que té una dimensió holística; o de l’economia circular a la renovació d’edificis, dels compromisos industrials a la dimensió internacional del paper de la UE com a líder mundial en el compromís verd”, assenyalava l’experta.

I per a aquest canvi de paradigma no cal només una transformació normativa, sinó que “és indispensable la conscienciació ciutadana i el compromís per a fer d’aquest objectiu una realitat, necessària i beneficiosa per al futur d’Europa i del món”, subratllà.

Hui per hui, Europa viu canvis sociodemogràfics i tecnològics que estan determinant un nou paradigma de productivitat, ocupació i preus que, al seu torn, han forçat a un canvi de definició sobre el paper de la inflació en l’estratègia de política monetària, a la qual han aportat més flexibilitat. Aquest canvi, encara que aparentment subtil, pot tindre, en canvi, una importància crucial en els pròxims anys.

Aquest va ser un dels punts principals a analitzar en la conferència de Marycruz Arcos: les conseqüències en els mercats, per a la banca, per als estalviadors, el crèdit i els pagaments, així com els riscos que el canvi en comporta.

Marycruz Arcos Vargas (Melilla 1962)
Va estudiar Dret a la Universitat de Sevilla, on va començar la seua especialització en Dret Internacional Públic i Relacions Internacionals, de la mà de Juan Antonio Carrillo Salcedo, el seu mestre. Durant el curs 86/87, gràcies a una beca del Ministeri d’Afers Exteriors d’Espanya va cursar el Màster en Alts Estudis Europeus al Col·legi d’Europa de Bruges. A partir de llavors, els temes europeus van marcar la seua dimensió internacionalista. Des del 1997 és professora titular a la Universitat de Sevilla, on coordina el Màster Universitari en Estudis Europeus. També dirigeix des del 2008 el Centre de Documentació Europea i el Centre d’Informació Europedirect. Ha treballat temes diversos en els desenvolupaments de la UE, des de les qüestions institucionals, l’acció exterior de la UE, la necessitat d’una política migratòria integrada, el dret de la competència, l’Europa de la salut i, més recentment, la doble transició, amb especial interés en el Pacte Verd. Actualment, presideix el Consell Andalús del Moviment Europeu com a implicació des de la societat civil.

L’Escola
L’Escola Europea de Pensament Lluís Vives és un projecte cultural impulsat des del Vicerectorat de Cultura i Societat, amb la gestió de la Fundació General de la Universitat de València, que es configura com a un espai per a la reflexió i el debat participatiu i crític sobre els assumptes d’actualitat. L’Escola compta amb la col·laboració d’altres actors de l’Administració Pública i de la societat civil com ara Presidència de la Generalitat; l’Ajuntament de València; la Conselleria de Participació, Transparència, Cooperació i Qualitat Democràtica; la Conselleria d’Educació, Cultura i Esport; l’Acadèmia Valenciana de la Llengua; la Institució Alfons el Magnànim; i Caixa Popular.