Molt activa en la vida cultural i cívica, la major part de les obres de Dacia Maraini han sigut inspirades per les seues experiències vitals i els seus viatges a través del món. Per a ella, escriure i viatjar són formes de malaltia i de teràpia, que permeten “mirar amb distància i potser veure millor les coses”. En les seues obres és constant l’interés per les condicions de vida de les dones i els problemes de la infància. Ha rebut nombrosos i importants premis, com el Campiello (1990), l’Strega  (1999) i el Campiello a la trajectòria (2012).

Algunes de les seues obres traduïdes al castellà són ‘La larga vida de Marianna Ucria’ (Seix Barral, 1995), ‘El tren de la última noche’ (Galaxia Gutenberg, 2012), ‘Bagheria’ (Minúscula, 2013), ‘Amor robado’ (Galaxia Gutenberg, 2013), ‘Clara de Asís. Elogio de la desobediencia’ (Altamarea 2021) i ‘Cuerpo feliz. Mujeres, revoluciones y un hijo perdido’ (Altamarea, 2019).