Amb el títol "Benestar de les persones en l'entorn urbà i transformació del model social", representants de l'Administració, de la Universitat, de l'empresa i del teixit associatiu debateren el dimarts 30 sobre les claus per a aconseguir ciutats més sostenibles, saludables i accessibles.

La vicerectora d'Igualtat, Diversitat i Sostenibilitat de la Universitat de València, Elena Martínez, va obrir la sessió reivindicant el paper de les persones a les ciutats. “Sempre primer les persones. La pandèmia ens ha demostrat que les persones salven a les persones; els espais urbans han de fomentar l'accessibilitat, la inclusió en la diversitat i oferir seguretat a la dona”, va reclamar la vicerectora, al mateix temps que va reconèixer que la ciutat de València “està transitant cap a un entorn urbà més amigable”. 

També va participar en l'obertura de la jornada el vicealcalde i regidor d'Ecologia Urbana de l'Ajuntament de València, Sergi Campillo, qui va apuntar el moment de transformació que travessa la societat: “Aquesta pandèmia ens ha donat l'oportunitat de repensar el nostre model. Estem en un canvi de paradigma, en un moment d'acceleració històrica”. El repte –va dir– és crear un model urbà de proximitat, posant a les persones en el centre, una ciutat compartida, saludable i sostenible, on tothom se senta a gust.

Les persones, en el centre del debat
Tots els participants en la taula redona van coincidir a subratllar la importància de les persones per al disseny de les smart cities en el marc de l'Agenda 2030 i per a crear unes ciutats més sostenibles i habitables. “Cal tindre a la ciutadania més present”, va reivindicar José Manuel Pastor, catedràtic d'Anàlisi Econòmica de la Universitat de València i director de la Càtedra de Model Econòmic de València i el seu Entorn (MESVAL). El catedràtic va posar l'accent en la necessitat de canviar el model actual i apostar per una vertadera conciliació i racionalització d'horaris. “El sistema actual l'estan suportant els avis i això és insostenible”. Així mateix, entre altres qüestions per a impulsar les smart cities, Pastor va apuntar a la importància d'invertir més recursos i de fomentar la cooperació públic-privada i la col·laboració entre institucions. 

La directora general d'Emergència Residencial, Funció Social de l'Habitatge i Observatori de l'Hàbitat i Segregació Urbana de la Generalitat Valenciana, Pura Peris, va apuntar també a la importància del factor humà en el nou model de ciutat: “El que més em preocupa és l'exclusió social”, va sentenciar. A més, va reiterar la necessitat d'una visió “transversal i integradora” per a la creació de les smart cities. “No es tracta d'adoptar mesures aïllades, sinó que requereix una gran faena de planificació, estratègia i visió conjunta que implique a tots els agents”, va exigir. 

En aquesta mateixa direcció, en defensa de les persones, es va expressar Cristina Ramón, presidenta de la Coordinadora Valenciana de ONGD. “Des dels moviments socials, l'única forma que veiem de dissenyar la ciutat és quan ho fa la ciutadania”, va afirmar. A més, va subratllar la necessitat d'establir vincles entre l'urbà i el rural i d'utilitzar l'espai urbà com una eina d'inclusió. “Cal deixar d'excloure als pobres urbans”, va dir. Dos terços de la població viurà en 2050 en entorns urbans i la meitat d'ella patirà pobresa urbana, va alertar. “Les ciutats representen només el 3% de la terra, però el 60% del consum i el 70% de les emissions de CO₂”, va concloure.

“Les smart cities són espais que ens permeten viure d'una altra manera i on les persones estan en el centre”. Així ha descrit les ciutats intel·ligents Aphat Amonarraiz, membre de ZUBI LABS i arquitecte especialista en edificació. Amonarraiz va defensar unes ciutats més sostenibles, equitatives i digitals. Un objectiu en el qual va reivindicar la implicació de l'Administració: “És imprescindible que les Administracions Públiques s'alineen amb l'agenda 2030”, va assenyalar. 

Finalment, va clausurar aquesta tercera trobada Jaime Güemes, director del Jardí Botànic, on ha tingut lloc la sessió. Es va mostrar especialment preocupat per la contaminació que –va dir– provoca cada any 500.000 morts a Europa i 30.000 a Espanya. “Hem de canviar el model de ciutat i apostar per un entorn més verd perquè els entorns urbans ens estan matant o expulsant”, va subratllar. Com a model ideal va apuntar a la transformació de les ciutats cap al rural. “M'encantaria que, en lloc d'anar-nos als pobles a viure, les ciutats se semblaren cada vegada més a ells”. Güemes ha tancat la seua intervenció celebrant debats com aquests, en els quals empresa, Administració, Universitat i ciutadania s'uneixen per a pensar “un món millor i un món possible”, va concloure.