La investigació ha sigut publicada en la revista ‘Jama Network Open’, dels Estats Units, i té com a autora principal a la doctora Carolina Romero, anestesiòloga de l’Hospital General de València i coordinadora en gestió de la Innovació i Digitalització en la SEDAR (Societat Espanyola d’Anestèsia, Reanimació i Terapèutica del Dolor).

Per part de la Universitat de València ha treballat la doctora Adina Iftimi, del Departament d’Estadística i Investigació Operativa de la Facultat de Matemàtiques. També ha participat el professor José de Andrés, cap de servei d'Anestèsia, Reanimació i Tractament del dolor de l’Hospital General. En el treball ha participat també Álvaro Briz, de l'oficina d'estadística de l'Ajuntament de València.

L’equip ha elaborat un mapa del departament de salut de l’hospital, que atén una població aproximada de 364.000 persones, en el qual es van afegir les dades clíniques i de seguiment dels pacients creant sèries temporals. Aquesta informació no es pot mostrar obertament per contindre dades confidencials dels pacients.

Segons va declarar Carolina Romero a l’agència Efe, el treball es va realitzar a través de xarxes funcionals complexes i d'un model espai-temporal que inclou variables com la densitat de població i el clima de cada ciutat, per la qual cosa està fet a mida.

El programa programari dissenya patrons no evidents de transmissió de la covid-19, i arran d'un mapa que mostra cada pacient pot veure’s com es transmet la malaltia d’un lloc, si s’han generat brots i fer bloquejos selectius a la ciutat que trenquen la “cadena de transmissió” d’una malaltia determinada.

Es tracta del primer estudi d'aquestes característiques a nivell mundial, indica la investigadora, que explica que els permet veure de manera teòrica si hi ha “zones calentes”, en determinats districtes o llocs de la ciutat en els quals la transmissió és major, i on caldria fer un confinament per a frenar només aquestes zones que són les baules claus o estratègiques de cada ciutat.

Així, el programari té en compte llocs com l’hospital, residències d’ancians o col·legis de la zona, on hi ha major nombre de persones i poden acumular-se els casos, i també s’han tingut en compte les estacions de metro.

“No podem dir que hi haja una causalitat, ni que siga definitiu, és una primera hipòtesi que no s’ha contemplat abans. Tenim quasi 3.000 casos, però caldria testar-ho amb un major nombre de persones i en més hospitals per a poder validar o refutar la nostra hipòtesi”, afig.

El programari de seguiment espai-temporal en línia de pacients, que va ser creat arran de l'aparició de la covid-19, que va impulsar unes tendències cap a la digitalització, té en compte a més variables com el clima, la temperatura, la renda per càpita o la densitat de població.

Encara que es va crear per al seguiment de pacients amb covid, també poden beneficiar-se del programa pacients d’altres patologies, cirurgia ambulatòria o persones amb mobilitat reduïda, ja que és un sistema de telemedicina que els acosta a l’hospital i permet comprovar la seua evolució d’una forma estructurada, encara que ara com ara és només un prototip en fase de desenvolupament en el qual els investigadors esperen poder continuar treballant.

Emplenant un qüestionari que es realitza telefònicament, es pot saber si la recuperació és positiva o negativa mitjançant una classificació per colors (verd significa una bona recuperació, groga que és parcial i taronja que no és adequada), i d’aquesta forma comprovar l’evolució dels pacients.

La startup (www.medymap.com) es va crear en 2020 arran d’un impuls de l’Agència Valenciana d’Innovació (AVI) i la Conselleria d’Innovació, Universitats, Ciència i Societat Digital i el software s'ha desenvolupat sobre la base de les regles de qualitat en el cas de seguiment a pacients, ja que ha de complir la llei de protecció de dades.