El grup de recerca està conformat pels professors Javier Miró, María José Estrela, Vicente Caselles i Igor Gómez, dels departaments de Geografia (Facultat de Geografia) i de Física de la Terra i Termodinàmica (Facultat de Física). La novetat d’aquest estudi resideix en la gran densitat d’informació espacial (890 sèries) que s’ha pogut processar, molt superior a estudis anteriors, gràcies a l’ús de nous procediments metodològics, la qual cosa ha permès estudiar el canvi climàtic en curs amb molt major detall espacial. Per açò, ara s’ha pogut precisar què està ocorrent exactament en les capçaleres que alimenten les conques del Xúquer i Segura, on anteriorment no hi havia suficients dades.

Els resultats indiquen que no predominen tendències significatives en el litoral, però sí s’han detectat importants tendències negatives en les capçaleres interiors, cas del naixement del Segura i, sobretot, en el cas del naixement del Xúquer i els seus principals afluents, com el Cabriol. El cas del Xúquer és especialment greu, ja que en capçalera registra una pèrdua del 20% de la precipitació anual, just en el sector adjacent a l’Alt Tajo, i d’almenys el 10% o 15% en tota la resta de l’interior i centre de la conca.

En el costat contrari, les precipitacions es mantenen o fins i tot augmenten molt puntualment cap al Sud del Golf de València, relacionades amb pluges torrencials i temporals de Llevant. A més, de forma generalitzada en ambdues conques, augmenta la durada de les ratxes seques (nombre de dies consecutius sense ploure) i disminueix la freqüència de pluges moderades (més beneficioses) en favor de les extremes.

En l’Alt Xúquer, pol humit on s’excedeixen els 1.000 mm anuals, es registra una pèrdua que supera els 200 mm anuals (passa de tenir una mitjana d’uns 1.000-1.200 mm a una mitjana de 800-1.000 mm). Just en el naixement del Xúquer, on major precipitació anual es rep i molt prop d’on també naix el Tajo, la pèrdua fins i tot és propera a 300 mm anuals.

La pèrdua també aconsegueix els 100 mm anuals en l’Alt Segura, el corredor entre Albacete i Iecla, punts del Nord de Castelló i altres punts de l’interior de la conca del Xúquer. Pèrdues entre 50 i 100 mm també es registren en gran part de l’àrea del riu Vinalopó.

En mitjana, la CHJ ha perdut 50 mm al llarg del període estudiat, i la CHS 10 mm.

Destaca en el costat contrari, un augment de la precipitació anual de quasi 100 mm en punts propers a la desembocadura del Xúquer, en concret entre Alzira, Cullera i Tavernes de Valldigna, i augments més febles en altres punts del Sud del Golf de València i de l’extrem nord d’Alacant, així com en punts de la conca mitjana del Segura i en la seua desembocadura. No obstant açò, la majoria d’aquests increments puntuals no són estadísticament significatius a causa de l’elevada torrencialitat i irregularitat interanual d’aquestes pluges.

D’altra banda, la ratxa màxima de dies consecutius sense ploure que normalment esdevé en un any s’ha incrementat en uns 10 dies en mitjana en ambdues conques. A més, les estacions de l’any que registren tendències negatives més acusades en la precipitació són l’estiu, seguit de l’hivern. Les tempestes típiques d’estiu estan disminuint en la seua època natural (estiu) mentre que apareixen cada vegada més a la primavera i tardor.

Aquests resultats són d’extraordinària importància per a una correcta planificació futura de les polítiques hídriques i d’ordenació territorial en les comunitats de València i Murcia.