Un estudi evidencia la persistència d’una infecció parasitària poc diagnosticada a la província de València

L’estudi, els resultats del qual s’han publicat en la revista Tropical Medicine and Infectious Disease, aporta una visió actualitzada sobre l’evolució, característiques i distribució d’aquesta malaltia, i planteja la necessitat de reforçar-ne la detecció, especialment en persones amb problemes immunitaris.

L’estrongiloïdosi és causada per Strongyloides stercoralis, un paràsit intestinal que sol associar-se a regions tropicals i subtropicals. No obstant això, històricament la Comunitat Valenciana ha presentat un dels principals focus de transmissió autòctona a Europa, especialment en zones vinculades al cultiu de l’arròs a la comarca de la Safor. Durant anys es va considerar que la malaltia estava pràcticament limitada a determinats entorns rurals i que la seua presència havia disminuït progressivament. L’absència d’estudis recents havia contribuït a reforçar aquesta percepció.

El treball investigador s’ha desenvolupat amb la intervenció d’especialistes de l’Àrea Cardiovascular d’INCLIVA i de la Unitat de Malalties Infeccioses del Servei de Medicina Interna i del Servei de Microbiologia de l’Hospital Clínic Universitari de València, alguns dels quals també estan vinculats a la Universitat de València (UV). En l’estudi han participat, a més, altres dos centres de la Comunitat Valenciana: l’Hospital Francesc de Borja, de Gandia, i l’Hospital Mare de Déu dels Lliris, d’Alcoi.

“L’objectiu principal del treball va ser analitzar fins a quin punt aquesta infecció en l’actualitat constitueix un problema anecdòtic i present només en poblacions molt restringides i en descens o si, per contra, continua mantenint una presència constant en el nostre mitjà fins i tot fora de les àrees històricament considerades endèmiques i en població sense una clara relació amb l’entorn agrícola”, explica Carlos Bea Serrano, director de l’estudi i autor de correspondència de l’article, professor del Departament de Farmacologia de la UV, investigador d’INCLIVA i del Servei de Medicina Interna de l’Hospital Clínic Universitari de València.

L’estudi va analitzar els casos diagnosticats entre gener de 2015 i desembre de 2024 en els tres hospitals participants, incloent-hi pacients majors de 16 anys. Els resultats mostren que continuen registrant-se de manera constant casos considerats autòctons o locals en els tres centres estudiats. A més, l’equip investigador ha observat un increment progressiu del nombre de diagnòstics a causa de l’augment dels casos importats des d’altres països.

Segons sosté Bea Serrano, “podem afirmar que la infecció segueix present al nostre medi, fins i tot en pacients sense un clar vincle amb l’àmbit rural, encara que la naturalesa de la infecció i el tipus d’estudi no permeten demostrar el moment d’adquisició d’aquesta”. L’equip científic adverteix que aquesta situació obliga a mantenir la vigilància clínica i epidemiològica sobre una malaltia que, en molts casos, passa desapercebuda.

Un risc especial per a persones immunodeprimides
L’estrongiloïdosi pot romandre durant anys sense produir símptomes o manifestar-se únicament amb signes inespecífics, com picor generalitzada, lesions cutànies, diarrea o dolor abdominal.

No obstant això, el seu principal risc apareix en persones amb el sistema immunitari debilitat per malalties o tractaments que redueixen les defenses. En aquests pacients, el paràsit pot multiplicar-se de manera descontrolada i provocar quadres greus que afecten òrgans com l’intestí, els pulmons, la pell o fins i tot el sistema nerviós central.

Investigadors i investigadores subratllen que l’estudi no permet determinar la prevalença real de la malaltia en la població general, ja que únicament analitza els casos diagnosticats en pacients als quals se’ls va realitzar una prova específica per sospita clínica o com a part d’un cribratge. “La nostra intenció és iniciar pròximament un estudi de seroprevalença que permeta conèixer la vertadera càrrega de malaltia en la població i disposar de dades més precises sobre el seu impacte real”, conclou Carlos Bea Serrano.

Referència de l’article: De Castro-Oliver, A. et al. (2026). “Strongyloidiasis beyond the tropics: updated epidemiological evidence from a historically endemic region in Spain”. Tropical Medicine and Infectious Disease, 11(3), 76. https://doi.org/10.3390/tropicalmed11030076