Un estudi internacional on participa la Universitat compara dues tècniques per a tractar la dificultat respiratòria aguda

  • Unitat de Cultura Científica i de la Innovació
  • 18 de març de 2018
 
(D’esquerra a dreta). Carlos Ferrando, Marina Soro i Javier Belda, membres del Grup d’Investigació en Anestèsia de la Universitat de València i d’INCLIVA.
(D’esquerra a dreta). Carlos Ferrando, Marina Soro i Javier Belda, membres del Grup d’Investigació en Anestèsia de la Universitat de València i d’INCLIVA.

El Grup d’Investigació en Anestèsia de la Universitat de València i de l’Institut d’Investigació Sanitària INCLIVA, dirigit pel professor de cirurgia Javier Belda, ha participat en un estudi internacional on es comparen els efectes de dues tècniques mèdiques per a tractar la síndrome de destret respiratori aguda (SDRA). El treball, realitzat per 120 unitats de vigilància intensiva de nou països, conclou que la tècnica que expandeix el pulmó de forma artificial millora l’oxigenació arterial, però augmenta el risc de mort respecte a la tècnica on es manté el pulmó amb el col·lapse propi de la malaltia.

El Servei d’Anestesiologia, Reanimació i Terapèutica del Dolor de l’Hospital Clínic Universitari de València és l’únic centre participant de l’estat espanyol que hi ha col·laborat. Els pacients amb SDRA o dificultat respiratòria aguda tenen hipoxèmia severa (falta d’oxigen en la sang) i requereixen ventilació mecànica per a aconseguir una respiració adequada. Els resultats d’aquesta anàlisi internacional s’han publicat en la revista Journal of American Medical Association (JAMA).

L’equip de recerca ha comparat els efectes de l’estratègia estàndard (grup control), la qual manté el pulmó amb el col·lapse respiratori propi de la malaltia, amb la tècnica de pulmó obert, que inclou una maniobra d’obertura pulmonar (maniobra de reclutament MR) i l’ajust individualitzat de la pressió positiva al final de l’expiració (PEEP). En l’MR s’expandeix el pulmó artificialment de forma transitòria i controlada (grup experimental). Es va comprovar que la mortalitat és major entre el grup de pacients experimental respecte al grup de control.

Des del novembre de 2011 fins a l’abril de 2017 es van avaluar 2.077 pacients amb aquesta síndrome, amb un estat de la malaltia que anava des d’un grau moderat fins a un de sever, i es van triar les dades de més de 1.000 pacients per analitzar-les. Se’n va fer un seguiment de 28 dies cada mes durant 6 mesos. 

“Les maniobres de ventilació que necessiten aquests pacients requereix formació i experiència dels professionals que els assisteixen, i la recerca és essencial per a intentar disminuir la mortalitat i reduir les complicacions o seqüeles en els pacients amb síndrome de destret respiratori”, ha indicat Javier Belda.

La dificultat respiratòria aguda és una insuficiència respiratòria greu, deguda a un edema pulmonar. Es tracta d’un problema clínic comú entre pacients crítics, i s’associa a una qualitat de vida limitada en els sobrevivents. Consisteix en una malaltia normalment llarga, amb una alta mortalitat. Es pot presentar per agressió alveolar directa (pneumònies, aspiració de contingut gàstric o contusió pulmonar, entre altres) o ser un efecte secundari d’una complicació en una malaltia sistèmica (sèpsia o infecció greu, traumatisme sever amb xoc i transfusions múltiples o pancreatitis aguda).

 

Article:

«Effect of Lung Recruitment and Titrated Positive End-Expiratory Pressure (PEEP) vs Low PEEP on Mortality in Patients with Acute Respiratory Distress Syndrome: A Randomized Clinical Trial». JAMA. 2017 Oct 10;318(14):1335-1345. https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/28973363