“Plataforma tòxica”, en paraules de The Guardian, i “xarxa de desinformació”, segons La Vanguardia. Són els dos motius que han portat aquests diaris de referència a abandonar la xarxa social X, antiga Twitter, fa una setmana. “L'acadèmia venia demostrant des del 2019 que és un caldo de cultiu per a la polarització, l'assetjament digital i el discurs d'odi, especialment patit per dones polítiques. Aquesta tendència ha augmentat des que Elon Musk la va comprar l'abril del 2022. Des d'aleshores, l'algoritme de Twitter amplifica els continguts amb càrrega emocional, sobretot els tuits que manifesten cabreig", assenyala Maria Iranzo-Cabrera, qui juntament amb Maria José Castro-Bleda (Universitat Politècnica de València), Iris Simon-Astudillo (Universitat de Valladolid) i Lluís F. Hurtado (Universitat Politècnica de València) han posat el focus en el paper dels periodistes immersos en campanyes de difamació online i de gènere.

La investigació ha volgut determinar si, immersos en campanyes de difamació online i de gènere, els i les periodistes milloren la qualitat del debat públic o, per contra, reforcen la visibilitat d'aquests continguts hostils. Per a això, van examinar una mostra de 63.926 tuits publicats entre el 23 i el 25 de novembre de 2022 relacionats amb la campanya de violència política contra la ministra espanyola d'Igualtat d'aleshores, Irene Montero, arran de les declaracions contra ella de la diputada de VOX Carla Toscano. A través de ferramentes de Processament del Llenguatge Natural i l'anàlisi de contingut qualitatiu, l'estudi ressalta que durant aquests tres dies, “almenys la meitat dels tuits que contenien la paraula 'Montero' incloïen expressions d'odi i llenguatge inapropiat”, explica Castro-Bleda.

En aquest clima d'hostilitat, els 83 periodistes que van participar en el debat -amb més de 10.000 seguidors cadascun- no només van tindre la capacitat d'atraure likes i retweets, sinó que també van mostrar polarització i van utilitzar llenguatge d'odi, be propi (37,58%) o a través de les cites d'altres (11,41%).

Cada posició ideològica -a favor i en contra de la ministra- es reflecteix també en les seues pròpies estratègies incíviques. Davall el paraigua de la llibertat d'expressió i al marge dels discursos argumentatius, els periodistes que s'inclinen pel progressisme ideològic tendeixen a insultar els seus oponents, qualificant-los de “feixistes”, “horda nazi” o “panda de porcs i zorres pocavergonyes”; per la seua banda, els inclinats a la dreta política utilitzen sobretot construccions divisòries, estereotips i ironies com a tècniques d'atac. D'una banda, traslladen el significat de la “violència” contra Montero a la que suposadament ha generat amb l'aprovació de la llei 'SóloSíEsSí'. I, d'altra banda, justifiquen la campanya d'odi assenyalant el suposat maltractament que la ministra i el seu partit han exercit contra el bàndol ideològic contrari. Si s'observa els càrrecs professionals de qui publica discurs d'odi, es troben redactors (19), columnistes (14), directors de pseudo-mitjans (7), editors (7), directors de mitjans (2), editors en pseudo-mitjans (2) i dibuixants (4).

A més, 42 empreses periodístiques van participar en aquest debat en línia. El 2,38% dels tuits publicats per comptes oficials de mitjans va incorporar discurs d'odi (4) i un 27,38% (48) reproduïen expressions d'odi d'altres. Es tracta de cites entrecomillades o fragments de vídeo. El 31,25% (15 tuits) inclouen un insult o terme ofensiu (“adoradora de la violència”, “sàtrapa” i “banda de feixistes”), i el 29,17% (14 tuits) reprodueixen l'estereotip de Montero com una dona que s'ha beneficiat d'un home. Així mateix, entre els tuits amb més de 50 likes i/o retuits (2.239) es van compartir 138 notícies, “de les quals el 76,81% incloïen odi, ja siga en les declaracions recollides o directament en el text del periodista”, precisa Simon-Astudillo. 

En la mostra analitzada s'aprecia el descontentament social amb el periodisme. Almenys un 10% dels tuits de ciutadans van expressar una crítica explícita al paper dels mitjans i periodistes, a qui van acusar de ser responsables de sembrar odi o amplificar-lo mitjançant la seua cobertura. En aquest punt, cal indicar que els tuits de periodistes i mitjans van ser els més difosos en la campanya d'odi, assolint pics d'interaccions de més de 10.000 likes i 4.000 retuits.

 “Els periodistes tenen una responsabilitat crucial com a agents de deliberació pública, i aquesta anàlisi posa de manifest que en massa casos han prioritzat la polarització ideològica i la seua convicció de superioritat moral sobre l'objectivitat i el respecte”, indica Iranzo-Cabrera, qui afegeix: “I quan es limiten a reproduir discursos d'odi d'altres, funcionen com a càmeres de ressò per a tals narratives”.

Propostes

Per això, l'equip d'investigació proposa dos mesures autoregulatòries. D'una banda, quan els comptes dels i les professionals es vinculen a un mitjà de comunicació en la seua biografia -el més freqüent-, “és urgent que els mitjans establisquen pautes per a regular el discurs d'odi expressat pels seus treballadors en X”. D'altra banda, calen normes que impedisquen l'excessiva difusió de discursos d'odi en peces periodístiques, tant els realitzats per tercers com pels mateixos periodistes. “Aquests requisits són especialment necessaris en un context de descrèdit professional com el que vivim”, apunten.

Article:

Iranzo-Cabrera, M., Castro-Bleda, M. J., Simón-Astudillo, I., & Hurtado, L.-F. (2024). Journalists’ Ethical Responsibility: Tackling Hate Speech Against Women Politicians in Social Media Through Natural Language Processing Techniques. Social Science Computer Review, 0(0). https://doi.org/10.1177/08944393241269417