Un estudi preclínic obri la porta a tractaments personalitzats de la hipertensió en homes i dones

  • Servei de Màrqueting i Comunicació - Unitat de Cultura Científica i de la Innovació
  • 28 de maig de 2026
 
D'esquerra a dreta: Eva Serna, María Dolores Mauricio i Andrea Suárez.
D'esquerra a dreta: Eva Serna, María Dolores Mauricio i Andrea Suárez.

Un estudi preclínic de la Universitat de València, l’Institut d’Investigació Sanitària INCLIVA i l’Hospital Clínic Universitari de València ha mostrat que la hipertensió afecta la funció vascular de manera distinta depenent del sexe i obri la porta a tractaments personalitzats en homes i dones.

El treball, els resultats del qual s’han publicat en Frontiers in Physiology, s’ha centrat en l’anàlisi dels mecanismes vasculars en la hipertensió, concretament en la participació dels canals de calci tipus T (T type voltage-gated calcium channels) en l’artèria renal diferenciant entre sexes.

Les investigadores principals han sigut María Dolores Mauricio, coordinadora del Grup d’Investigació de la Funció Vascular d’INCLIVA i investigadora del Centre d’Investigació Biomèdica en Xarxa Malalties Cardiovasculars (CIBERCV); i Eva Serna, del Grup d’Investigació d’Envelliment i Exercici Físic d’INCLIVA i el Centre d’Investigació Biomèdica en Xarxa Fragilitat i Envelliment Saludable (CIBERFES). Les dues doctores colideren el Grup ModulAhR de la Universitat de València. La primera autora del treball és Andrea Suárez, del Grup d’Investigació de la Funció Vascular d’INCLIVA.

“El nostre objectiu era investigar si la hipertensió arterial modulava els canals de calci dependents de voltatge de tipus T en l’artèria renal de rata i si aquesta modulació podia variar segons el sexe biològic”, explica María Dolores Mauricio.

“A partir de les nostres troballes prèvies, on havíem demostrat que els canals de calci tipus T estaven molt actius en l’artèria renal, tant en la resposta vasoconstrictora com vasodilatadora, ens plantegem si en la hipertensió arterial la funció d’aquests canals podia alterar-se i constituir una diana terapèutica. El més rellevant d’aquest estudi és que mostra que l’artèria renal de les femelles hipertenses presenta una major contribució d’aquests canals de calci comparada amb la dels mascles. Aquesta troballa obri les portes a un nou enfocament terapèutic per a tractar la hipertensió arterial en dones de manera diferent dels homes”, afegeix Mauricio.

Diferències en la resposta vascular
Segons assenyala Eva Serna, “la hipertensió arterial constitueix un dels principals desafiaments de salut pública a causa de l’elevada prevalença que té i a l’estreta associació amb esdeveniments cardiovasculars greus”. “En els últims anys, s’ha reconegut que la hipertensió no afecta per igual homes i dones. Hi ha diferències clares en l’aparició, progressió i resposta als tractaments. No obstant això, aquestes diferències continuen estant insuficientment representades en la investigació biomèdica”, apunta.

La investigadora destaca que aprofundir en aquestes diferències “és essencial per a avançar cap a estratègies terapèutiques més precises, eficaces i equitatives”.

En la recerca també es va analitzar el paper de l’òxid nítric sobre l’activació d’aquests canals i es van identificar diferències en els mecanismes moleculars i en la resposta enfront de l’estrès oxidatiu segons el sexe.

Aquest estudi mostra que la hipertensió arterial altera el funcionament dels vasos sanguinis renals tant en mascles com en femelles, encara que no ho fa de la mateixa manera. En els dos casos s’observa un dany a l’endoteli, la capa interna dels vasos sanguinis responsable de facilitar-ne la dilatació i garantir un flux de sang correcte.

L’estudi també aprofundeix en els mecanismes moleculars que poden explicar aquesta troballa, i mostra un augment en l’expressió dels gens que codifiquen els canals de calci tipus T i l’enzim que sintetitza l’òxid nítric només en mascles hipertensos i no en femelles, la qual cosa suggereix una regulació distinta en resposta a la hipertensió segons el sexe. Finalment, l’estrès oxidatiu va ser marcadament superior en els mascles hipertensos, mentre que en les femelles no es va mostrar aquest patró, cosa que hi podria reflectir una major protecció antioxidant.

“En conjunt, aquestes troballes evidencien que la hipertensió afecta de manera diferent mascles i femelles, i en aquestes últimes destaca una major pèrdua de la modulació per òxid nítric, una major activitat dels canals de calci de tipus T i una major sensibilitat adrenèrgica. Tot això subratlla el potencial terapèutic dels canals de calci tipus T com a diana especialment rellevant en femelles i la necessitat d’estratègies antihipertensives personalitzades segons el sexe”, conclou María Dolores Mauricio.

Per al desenvolupament d’aquest treball s’han utilitzat les infraestructures i l’equipament del Departament de Fisiologia de la Universitat de València, de la Unitat Central d’Investigació de Medicina (UCIM) i d’INCLIVA.

El projecte ha obtingut finançament de la Universitat de València (UV‐INV‐AE‐1544052) i la Generalitat Valenciana (CIAICO 2023-013).


Referència de l’article: Suárez, A.; Guerra-Ojeda, S.; Valls, A.; Verdú, D.; Serna-García, M.; Herrera, G.; Serna, E.; i Mauricio, M.D. (2026) “Sex-specific modulation of T-type voltage-gated calcium channels in the renal artery of hypertensive rats”. Front. Physiol. 17:1754344. https://doi.org/10.3389/fphys.2026.1754344