Un estudi revela com la major extinció del planeta va ocasionar una reconfiguració dels oceans

L’estudi analitza la fase de reexpansió de la vida marina i les conseqüències derivades de les extincions massives, per al que s’ha utilitzat un grup molt comú en el registre fòssil: els bivalves, parents de les cloïsses i clòtxines actuals.

Sonia Ros, professora del Departament de Botànica i Geologia de la Facultat de Ciències Biològiques de la UV, ha explicat: “els resultats mostren que després de la crisi, les mars del planeta eren sorprenentment homogènies: moltes espècies apareixien en llocs molt distants entre si”. A més, l’estudi demostra que les extincions massives reduïxen la biodiversitat i reorganitzen per complet la distribució de la vida. Este procés afecta a la connexió de les mars i l’evolució dels organismes que les habiten.

El personal investigador també ha estudiat els efectes d’aquest esdeveniment en la reconstrucció de les comunitats, per a determinar si van continuar existint les que habitaven en el planeta abans de les extincions o si van sorgir nous grups comunitaris.

L’experta en la dinàmica de la paleodiversitat dels bivalves del Triàsic i Juràssic Inferior ha argumentat que amb el pas del temps, especialment durant el Triàsic Mitjà, “van sorgir noves espècies i van començar a diferenciar-se grans regions biològiques, com l’oceà Tetis (precursor de la Mediterrània) i el Pacífic, cada una amb fauna característica. Cap a finals del Triàsic, aquestes zones estaven clarament separades, marcant l’inici dels ecosistemes marins moderns”.

Aquest succés va donar inici a una fase de cosmopolitisme, determinada per una visió global més universalista, que va explicar que la major extinció de la història de la Terra deixara els oceans de tot el planeta significativament buits. Estos ecosistemes marins van tardar a recuperar-se milions d’anys.

L’extensa base de dades mundial i l’ús de ferramentes d’anàlisis de xarxes, similars a les que s’empren per a estudiar connexions socials o d’internet, han fet possible que el treball realitze una reconstrucció centrada en la forma d’organització i dispersió dels organismes després de l’extinció.

Aquesta investigació ha sigut finançada parcialment per ajudes públiques del Programa Estatal de Generació de Coneixement i Enfortiment Científic i Tecnològic del Sistema d’I+D+i i del Programa Estatal d’I+D+i Orientada als Reptes de la Societat, en el marc del Pla Estatal d’Investigació Científica i Tècnica i d’Innovació.

Referència: Echevarría, J., & Ros-Franch, S. (2024). Biogeographic response to major extinction events: the case of Triassic bivalves.Palaeogeography, Palaeoclimatology, Palaeoecology,638, 112053. https://doi.org/10.1016/j.palaeo.2024.112053

Peus de foto a l'annex:

• Fòssil de bivalve, parent de les cloïsses i clòtxines actuals.
• Metodologia del treball.