L'estudi es basa en l'anàlisi de contingut estomacal de 140 dofins llistats (Stenella coeruleoalba) encallats al llarg de la costa mediterrània espanyola entre 1990 i 2012. Els científics van trobar durant tot el període restes de preses oceàniques (d'alta mar) i nerítiques (més pròximes a la costa). No obstant açò, en l'última dècada citada, van observar una important disminució de les mostres oceàniques i un augment significatiu de dues preses nerítiques: el lluç juvenil ‘Merluccius merluccius’ (llucet) i el calamar ‘Illex coindetii’ (pota voladora).

A què es deu aquest canvi en l'alimentació del cetaci? De quina manera afecta al seu balanç energètic? Si bé el dofí llistat té el seu hàbitat principal en alta mar, en aigües de 900 a 1900 m de profunditat, els investigadors relacionen el canvi de dieta amb incursions predatòries cap a aigües costaneres, a partir de l'any 2000. Aquest desplaçament d'hàbitat, segons l'estudi, va estar molt probablement relacionat amb l'augment d'espècies nerítiques –principalment el lluç juvenil– provocat pel declivi de mesodepredadors com el rap o el lluç adulta. Aquestes espècies s'han vist afectades per la sobrepesca tal com predeien els models trofodinàmics, que analitzen tota la cadena de relacions tròfiques de l'ecosistema marí. ‘Els dofins llistats, tot i ser oceànics, realitzen esporàdicament incursions en aigües menys profundes; mostren una gran flexibilitat en la seua dieta i són capaces d'adaptar-se als nous recursos tròfics disponibles causats pels efectes indirectes de la sobrepesca’, assenyala Francisco Javier Aznar, un dels autors del treball. ‘Una vegada detectada la gran abundància de lluç juvenil i de potes prop de la costa, els dofins haurien descobert que alimentar-se d'aquestes preses altament accessibles, abundants i disponibles ara per a ells, resulta senzill i rendible’, conclou.

Els cetacis, en ser mamífers aquàtics, tenen altes necessitats alimentàries a causa del seu elevat metabolisme. Per açò, cal preguntar-se si el canvi de dieta aparentment associat a la sobrepesca podria tenir impacte en la població, tal com suggerien alguns estudis previs. Les dades sobre continguts estomacals no avalen aquesta hipòtesi, ja que el valor energètic de les noves preses no és inferior al dels peixos i cefalòpodes oceànics que servien d'aliment anteriorment als dofins. De fet, les dades demogràfiques confirmen aquesta idea. ‘Sembla bastant clar –assenyala Juan Antonio Raga, coautor de l'estudi– que l'adaptabilitat tròfica ha sigut fins i tot beneficiosa per a aquests cetacis. Malgrat haver patit dos mortandats massives d'origen víric en 1990 i 2007, tenim evidència que la població de dofí llistat s'ha recuperat i manté una de les densitats més altes de tot el Mediterrani’.

El treball ara publicat comprèn l'anàlisi d'una sèrie temporal de més de dues dècades; una anàlisi que aquest equip de recerca segueix realitzant en l'actualitat amb les dades obtingudes en els últims cinc anys. Els estudis a llarg termini sobre ecologia tròfica són relativament inusuals, especialment en el cas dels mamífers marins, però resulten imprescindibles per a obtenir informació sobre molts processos ecològics, incloent aquells associats, per exemple, a l'efecte del canvi climàtic. En aquest sentit, el projecte compta amb el suport logístic i econòmic del Servei de Vida Silvestre de la Generalitat Valenciana per a la creació i manteniment de la xarxa de varaments, així com de projectes específics del MINECO i la Generalitat Valenciana (Prometeu).

Referència:
Long-term changes (1990−2012) in the diet of striped dolphins Stenella coeruleoalba from the western Mediterranean

Francisco J. Aznar, R. Míguez-Lozano, B. Ruiz, A. Bosch de Castro, J. A. Raga, C. Blanco Marine Zoology Unit, Cavanilles Institute of Biodiversity and Evolutionary Biology, Science Park, University of Valencia, 46071 Valencia, Spain

http://www.int-res.com/abstracts/meps/v568/p231-247/