Un estudi de la UV demostra que s’utilitzaven molins, matxacadors i paletes per a produir colorants en la Cova del Parpalló de Gandia

Un estudi dels artefactes pintats de la Cova del Parpalló (Gandia) realitzat per personal investigador de la Universitat de València (UV) demostra que s’empraven plaquetes calcàries com a molins, matxacadors i paletes per al processament de colorants, la qual cosa destaca la complexitat i variabilitat de l’ús de materials colorants en el Paleolític Superior en el sud-est de la Península Ibèrica. L’article, la primera signant del qual és Daniela Rosso, investigadora Ramón y Cajal al Departament de Prehistòria, Arqueologia i Història Antiga de la UV, s’ha publicat en la revista Journal of Archaeological Science: Reports.
Aquest nou estudi sobre els conjunts arqueològics de Parpalló revela que un gran nombre de plaquetes de pedra calcària van ser utilitzades com a eines per al processament d’òxids de ferro i altres materials colorants. Aquest jaciment ha proporcionat una de les col·leccions més importants d’art moble paleolític, amb 4116 artefactes pintats i/o gravats, en la seua majoria plaquetes calcàries, que es daten des del gravetià fins al magdalenià. A través d’una combinació d’anàlisi de marques d’ús i tècniques fisicoquímiques no destructives, l’estudi identifica una àmplia varietat de pràctiques tècniques, incloent la mòlta i el picat amb percutors i molins, i la preparació de mescles de colorants en paletes.
En l’estudi han participat, a més de Daniela Rosso, del Grup d’Investigació Prehistòria del Mediterrani Occidental (PREMEDOC); Clodoaldo Roldán i Sonia Murcia, tots dos investigadors de l’Institut de Ciència dels Materials (ICMUV) de la UV; i Valentín Villaverde, catedràtic emèrit del Departament de Prehistòria, Arqueologia i Història Antiga de la UV.
Els resultats posen de manifest la diversitat i flexibilitat de la cadena operativa dels pigments, així com la freqüent reutilització i reciclatge dels objectes per a múltiples funcions. L’evidència del processament de pigments de diferents colors i composicions —principalment colorants rojos i grocs rics en ferro— suggereix un ús repetit i variat d’aquestes eines al llarg del temps.
En conjunt, l’estudi destaca la complexitat de l’ús de colorants en la Cova del Parpalló, implicant una gran diversitat d’eines, tècniques i matèries primeres. Aquesta variabilitat, juntament amb els canvis en la distribució estratigràfica dels artefactes pintats, suggereix una transformació a llarg termini en l’ús dels pigments, passant d’aplicacions principalment artístiques cap a un ventall més ampli de pràctiques funcionals i/o simbòliques.
La Cova del Parpalló, destacada tant per la seua extensa seqüència estratigràfica, que abasta des del gravetià fins al magdalenià, com pel seu excepcional conjunt d’art moble, i ofereix una oportunitat única per a comprendre millor el paper del color durant un període clau en el desenvolupament de les cultures complexes en el sud-est de la península ibèrica.
Referencia artículo: Rosso, D.E., Roldán García, C., Murcia Mascarós, S., Villaverde, V., 2026. Processing colouring materials during the Upper Palaeolithic: Evidence from Parpalló Cave, Gandía, Spain. Journal of Archaeological Science: Reports 72, 105754. https://doi.org/10.1016/j.jasrep.2026.105754
Link: https://www.sciencedirect.com/science/article/pii/S2352409X26001896
Peu de foto en l'annex:
- Instruments de processat de la Cova del Parpalló.
Categories: Investigació a la UV , Prehistòria, Arqueologia i Història Antiga , Producció científica , Difusió i comunicació científica , Grups de recerca , Internacionalització recerca , Recerca, innovació i transferència






















