Eugenio Nasarre analitza, en una conferència, el context fundacional de la Unió Europea

  • Fundació General UV
  • 10 de juny de 2021
 
Eugenio Nasarre Goicoechea.
Eugenio Nasarre Goicoechea.

Eugenio Nasarre Goicoechea, professor i polític, va protagonitzar la darrera activitat organitzada per l’Escola Europea de Pensament Lluís Vives de la Universitat de València, el passat 9 de juny, per a analitzar el moment fundacional de la Unió Europea a través del context històric i les raons del seu naixement. La conferència, que va ser online, formava part del cicle ‘Les raons d’Europa’ del Centre de Documentació Europea de la UV (CDE-UV).

La conferència, presentada i moderada pel director del CDE-UV, el professor Cecilio Tamarit, es va oferir a través de la plataforma Blackboard Collaborate.

Amb el títol ‘El moment fundacional de la UE. Context històric i raons del seu naixement’, el vicepresident del Consell Federal Espanyol del Moviment Europeu, el professor i polític Eugenio Nasarre Goicoechea, abordà la gènesi de la Unió Europea des que aquesta començà a gestar-se com a conseqüència primera de la devastació que va produir sobre el territori la Segona Guerra Mundial.

Davant aquest panorama crític i desolador a tots els nivells (polític, econòmic, social...) eren necessàries dues tasques ben “urgents”, tal i com afirmà Nasarre Goicoechea, “la reconstrucció de les democràcies i la reconstrucció econòmica”. En aquest moment, la “qüestió alemanya” es posava en el centre del debat sobre el futur d’Europa alhora que arrancava la “guerra freda” entre els blocs capitalista i comunista.

A partir d’ací, Nasarre Goicoechea tractà la creació del “teló d’acer”, el Pla Marshall del 47, i com, tot seguit, la idea d’una Europa unida comença a obrir-se camí. L’any següent, el 1948, té lloc el Congrés d’Europa a la Haia, fonamental per a la gestació de la futura UE.

A continuació, la conferència s'aproximà a les eleccions en les democràcies occidentals i els nous subjectes polítics, la Declaració Schuman de 1950, el Tractat de la CECA del 51 i la protoeuropa, fins arribar als “pares fundadors” de la UE que coneixem en l’actualitat: Schuman, Adenauer, De Gasperi i Spaack. Nasarre s’aturà així mateix en la figura de Jean Monnet com a l’inici d’un camí ja històric.

Eugenio Nasarre Goicoechea
El professor Eugenio Nasarre Goicoechea (llicenciat en Dret, Ciències Polítiques i Filosofia per la Universitat Complutense de Madrid, i titulat en Periodisme) ha sigut, entre altres càrrec, director del Gabinet del Ministre d’Educació i Ciència, director general d’Afers Religiosos, subsecretari del Ministeri de Cultura, director general de RTVE, conseller d’informació de l’Ambaixada d’Espanya a Itàlia, conseller d’administració de RTVE, i secretari general d’Educació.

Ha sigut diputat en les Corts Generals amb el Partit Popular durant quatre legislatures i professor de Dret Constitucional a la Universitat San Pablo CEU. També ha estat president del Moviment Europeu d’Espanya (2012-2018), del qual és en l’actualitat vicepresident.

En matèria europea, destaquen les seues darreres publicacions ‘Treinta años de España en la Unión Europea. El camino de un proyecto histórico’ (2015); ‘Europa como tarea’ (2018); el capítol ‘A los setenta años de la Declaración Schuman’, en ‘El debate ciudadano en la Conferencia sobre el futuro de Europa’ (2020); ‘Sobre la unidad de Europa y su identidad cultural’ (2020); i l’article ‘El legado de Madariaga al servicio de España y de la Europa Unida’ en ‘El Movimiento Europeo, lugar de encuentro entre los españoles’ (2021).

La conferència d’Eugenio Nasarre Goicoechea va ser organitzada per l’Escola Europea de Pensament Lluís Vives de la Universitat de València, a través del Vicerectorat de Cultura i Esport, i el Centre de Documentació Europea de la UV, amb la col·laboració del Centre d’Excel·lència Jean Monnet sobre Integració i Globalització.

L’Escola Europea de Pensament Lluís Vives és un projecte cultural impulsat des del Vicerectorat de Cultura i Esport, amb la gestió de la Fundació General de la Universitat de València, que es configura com a un espai per a la reflexió i el debat participatiu i crític sobre els assumptes d’actualitat. L’Escola compta amb la col·laboració d’altres actors de l’Administració Pública i de la societat civil com ara Presidència de la Generalitat, l’Ajuntament de València, les conselleries de Transparència, i d’Educació, Investigació, Cultura i Esport, l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, la Institució Alfons el Magnànim i Caixa Popular.