‘La sobirania europea: utopia o necessitat?’ era el títol que encapçalava la intervenció de l’antic ministre de Rajoy, amb la qual va pretendre “dilucidar si la proposta de Macron és una ‘flatus vocis’ o, si per contra, és una iniciativa tan necessària com convenient”. Així responia a les últimes declaracions del president de la República Francesa sobre “la necessitat d’una sobirania europea”, la qual, a juí de Méndez de Vigo, no ha de significar “la desaparició dels Estats nacionals ni tampoc la transformació d’una Europa supremacista”. En aquest sentit, va afirmar: “Crec en el procés de construcció d’Europa, el qual s’està realitzant constantment de manera adequada a cada moment, i hui ha de continuar fent-se”.

Així mateix, l’exministre, que va emmarcar la seua visita a València sota els auspicis de Manuel Marín, a qui va recordar amb emotives paraules i anècdotes, es va autoproclamar “europeista” i va reconéixer haver-se dedicat a la política “per a fer Europa”. “L’europeïsme sempre ha estat en mi: per patriotisme amb el meu país, perquè la meua percepció, com a estudiant i com a professor després, sempre va ser que Espanya havia d’estar present en aquella bella aventura que va ser la construcció d’Europa”, va asseverar.

Íñigo Méndez de Vigo va estar acompanyat per la vicerectora de Cultura i Societat de la Universitat de València, Ester Alba, qui va destacar el marc en què es produïa l’acte per tractar-se “d’un cicle que ens permet reflexionar sobre la construcció d’Europa des de la visió del present i amb projecció de futur, així com acostar-nos a persones de prestigi i renom que ens ofereixen llum sobre els temes d’actualitat que més ens preocupen com a ciutadans i ciutadanes”; i pel director del Centre de Documentació Europea UV, Cecilio Tamarit, que va subratllar el “compromís de la Universitat de València amb l'europeïsme” a través dels estudis i la investigació, i va rememorar a Manuel Marín com a europeista tant en la docència com en la política, en el pensament intel·lectual, així com per recaure en ell la responsabilitat d’impulsar el programa Erasmus+, “que hui ningú qüestiona, i que cohesiona i connecta universitat i ciutadania europea”.

També van estar presents en la conferència de Méndez de Vigo autoritats polítiques vinculades directament a Europa, com el secretari autonòmic per a la UE i Relacions Externes, i exdiputat al Parlament Europeu, Joan Calabuig; i la cap de servei de Relacions amb la UE de la Generalitat Valenciana, Ana Enguídanos; a més d’altres autoritats acadèmiques, professorat i alumnat.

La Conferència Magistral ‘Manuel Marín’ es configura com l’activitat central del Desembre Europeu, el cicle sobre la construcció d’Europa que celebra cada mes de desembre la Universitat de València a través del Centre de Documentació Europea UV i la col·laboració de diferents estructures universitàries i institucions públiques. Una activitat que, sota el paraigua de l’Escola Europea de Pensament Lluís Vives, ha comptat amb el suport dels serveis de Cultura i d’Extensió Universitària del Vicerectorat de Cultura i Societat.

Professor i polític
Íñigo Méndez de Vigo i Montojo (21 de gener de 1956, Tetuan, el Marroc) va obtindre la seua llicenciatura en Dret a la Universitat Complutense de Madrid (1978) després d’estudiar al Col·legi Alemany de Madrid i al British Institute School.

Sempre ha compaginat les seues tasques de professor de Dret a la Complutense, a l’Institut Internacional de Drets Humans d’Estrasburg i al CEU San Pablo, amb els seus múltiples càrrecs públics, a més d’haver sigut president del Consell Assessor de l’Institut d’Estudis Europeus de la Universitat CEU San Pablo (2003) i del Consell d’Administració del Col·legi d’Europa (2009).

La seua carrera política començà l’any 1992 com a diputat per Espanya al Parlament Europeu fins que el 2011 va adquirir el càrrec de secretari d’Estat a la UE. Després, va ser diputat per Palència a les Corts Generals (2016-2019) i portaveu del Govern d’Espanya en el segon mandat de l’Administració Rajoy (2016-2018), ostentant la cartera d’Educació, Cultura i Esport entre els anys 2015 i 2018. En l’actualitat, exerceix com a lletrat de les Corts Generals.