FLEX ja orbita a l’espai

La Universitat de València (UV) celebra l’èxit del llançament del satèl·lit FLEX, que orbitarà la Terra durant els pròxims quatre anys per a estudiar la fluorescència que emet la vegetació durant la fotosíntesi, font de vida del planeta, i la recerca científica del qual ve dirigida pel catedràtic de Física de la Terra de la UV José Moreno.

15 de de setembre de 2026

La comunitat científica, encapçalada per José Moreno, celebra a la Fundació ADEIT-UV l'èxit del llançament de FLEX. FOTOS: MAO.
La comunitat científica, encapçalada per José Moreno, celebra a la Fundació ADEIT-UV l'èxit del llançament de FLEX. FOTOS: MAO.

El líder de la missió satel·litària FLuorescence Explorer (FLEX), director del Laboratori d’Observació de la Terra de la Universitat de València, ha seguit l’operació des de la seu de la Fundació ADEIT de la UV, juntament amb els membres del seu equip, en una vetlada commemorativa que ha reunit quasi un centenar de persones arribades de la comunitat científica internacional que ha contribuït al projecte, representants de l’Agència Espacial Europea (ESA, per les seues sigles en anglès) i socis del sector espacial europeu.

L’expectació i els nervis eren inevitables des de primera hora de la nit, perquè, com reconeixia Moreno, “tot llançament suposa un risc important i hi ha moltes coses que poden fallar en llançar un coet a l’espai”. No obstant això, el resultat primer ha sigut tot un èxit. “Haver superat el llançament i tenir el satèl·lit ja en òrbita és un gran alleujament i una sensació d’alegria i tranquil·litat per haver arribat a aquesta meta”, assenyalava el científic valencià, qui descrivia aquest moment com “la culminació de molts esforços per part de molta gent, una gran celebració per a tot l’equip de la Universitat de València. Estem tots molt emocionats”.

Els primers objectius de la missió, que compta amb més de dues dècades de treball de recerca en el seu haver, són l’obtenció de dades per a la seua aplicació als estudis de canvi climàtic, de l’agricultura, els boscos i la dinàmica de la coberta vegetal. Es tracta de conèixer amb antelació la capacitat de reacció del mantell verd del planeta davant els fenòmens extrems, així com d’optimitzar el rendiment agrícola per a la seua contribució a la fi de la fam en el planeta.

“Ara és quan comença realment la fase més interessant, l’anàlisi de les dades i les aplicacions científiques”, sostenia José Moreno, qui assegurava que “l’expectativa és enorme en la comunitat internacional donada la novetat de les dades aportades per FLEX, i l’actualitat i urgència per abordar aquest tipus de problemes relacionats amb el paper regulador de l’assimilació de carboni per la vegetació en els efectes i les respostes al canvi climàtic”. “Les dades de FLEX permetran conèixer millor la interacció de la vegetació amb el clima i com es regulen els cicles del carboni, l’aigua i l’energia, i millorar també els models climàtics per a les previsions de cara al futur”, va destacar.

El compte arrere
FLEX entrava en òrbita a les 5:17 hores (hora espanyola) després del seu llançament des del port espacial europeu a la Guaiana Francesa.

Com estava previst, a les 2:55 hores va començar el compte arrere per a l’enlairament de FLEX al costat del satèl·lit Sentinel-3C a bord del coet europeu Vega-C. La primera separació va ser la del Sentinel, a les 4:23, i més tard la de FLEX, a les 5:17. Després d’entrar en òrbita, el primer senyal de l’espai va arribar a la Terra a les 5:23, hora de celebrar l’èxit del llançament.

Ara, FLEX i Sentinel-3C funcionaran en tàndem. Mentre que FLEX aportarà mesuraments detallats de la fluorescència de la vegetació a nivell global, Sentinel-3C subministrarà informació complementària sobre la vegetació i l’estat de l’atmosfera i la superfície terrestre.

Altres Notícies