Un any més, aquest fòrum socioeconòmic organitzat per Fundació Cañada Blanch amb la London School of Economics (LSE) i la Universitat de València (UV) acosta els estudis de reconeguts professionals a l'avantguarda de la investigació en les ciències socials. L'estret vincle que manté la fundació amb la LSE es materialitza en aquest esdeveniment com un pont amb connexió directa al coneixement, que permet a tota persona interessada conèixer de prop els treballs de grans experts amb què predir i anticipar comportaments i tendències socials i econòmiques.

Aquesta trobada a La Nau acull noves i diverses perspectives i incita a debatre sobre les causes del ràpid ascens dels populismes a la Unió Europea, del vot a favor del Brexit i de l'elecció de Donald Trump com a president dels Estats Units. A més, el Fòrum convida a reflexionar sobre com la pandèmia global de la covid-19 pot afectar el creixement de les actituds i els partits antisistema. Un acte presencial i gratuït al qual es pot assistir amb inscripció.

La jornada del 5 de maig començarà a les 09.30 hores i s'inaugurarà amb la presència de M. Vicenta Mestre, rectora de la Universitat de València i patrona de Fundació Cañada Blanch, Juan Viña Ribes, president de la Fundació, i Andrés Rodríguez-Pose, catedràtic de Geografia Econòmica de la LSE, director de la Canyada Blanch Centre i catedràtic Princesa d'Astúries en la LSE. Rodriguez-Posa és un dels investigadors més citats del món en el camp de les ciències socials segons la llista anual de Clarivate .

Després de l'acte d'inauguració, el professor Andrés prendrà la paraula i se centrarà a explicar els factors que són al darrere del creixement del populisme al món desenvolupat.

A continuació, seguiran tres ponències protagonitzades per un panel d'experts europeus en diferents àrees del coneixement, com el politòleg Jonathan Hopkin (de la London School of Economics), l'economista Özge Öner (de la Universitat de Cambridge) i l'especialista en innovació i científic regional Rune Dahl Fitjar (de la Universitat de Stavanger). Acabades les seus exposicions, els tres investigadors protagonitzaran una taula redona titulada ‘Populisme: Brexit, Trump i la crisi del sistema en temps de la covid-19’. Finalment, a les 14.00 hores tindrà lloc la cloenda de l'acte.

En opinió de Rodríguez-Pose, “de ser un fenomen marginal, el populisme ha esdevingut una seriosa alternativa de poder i un dels principals desafiaments per a les societats democràtiques al món desenvolupat”. El descontentament dels votants amb sistemes econòmics i polítics que consideren perjudicials per als seus interessos ha fet créixer com l'espuma partits antisistema en l'espectre polític. El catedràtic en geografia econòmica sosté que l'augment del vot a aquesta mena de partits està molt més relacionat amb el declivi econòmic a llarg termini de llocs que han viscut temps molt millors i que s'han vist perjudicats per processos que els han deixat exposats i una mica "prescindibles", que no amb l'augment de la desigualtat. En aquest sentit, parla d'una “geografia del descontentament i del malestar” en la qual en aquesta mena de "llocs que no importen" acaben prenent força els cants de sirena populistes.