​La ciència i la història es donen cita en Gandia amb l’exposició ‘Jeroni Munyós: matemàtiques, cosmologia i humanisme en l’època del Renaixement’. Dedicada a un dels científics més rellevants de la ciència valenciana durant el Renaixement,  precursor de la ciència moderna, la mostra s’emmarca en la celebració de l’edició de 2025 de la Setmana de la Ciència i la Tecnologia. 

Gràcies al treball conjunt de l’Observatori Astronòmic i el departament d’Astronomia i Astrofísica de la Universitat de València, amb textos elaborats per Amelia Ortiz Gil, Fernando Ballesteros Roselló i Enric Marco Soler, l'exposició —formada per un total de quinze panells— destaca els aspectes més rellevants de la vida i l’obra de l’astrònom valencià, des del seu naixement a València en 1522 fins a la seua mort a Valladolid en 1591, amb una especial menció a la seua etapa com a professor de la Universitat de València on, a més d’ensenyar matemàtiques, hebreu i astronomia, farà treballs de geodèsia, delimitació de les fronteres del Regne de València, tractats de geografia o treballs d’enginyeria, entre d’altres.

​

L’exposició ha estat produïda pel Vicerectorat de Cultura i Societat de la Universitat de València i està organitzada per UVgandia. Inaugurada a la Facultat de Filologia, Traducció i Comunicació en 2023, la mostra ha recorregut diferents espais universitaris i municipis valencians com a part de la programació de Cultura als Campus i el foment de la presència de la Universitat de València en el territori a través  d’UVsocietat. Ara arriba a Gandia, on es podrà visitar fins al 5 de desembre al hall del Centre Internacional de Gandia UV (c/ Tossal, 8), de dilluns a divendres de 9 a 20 hores. 

Astrònom pioner, observador del cosmos

Científic i humanista del Renaixement, Jeroni Munyós va contribuir a desenvolupar la ciència moderna, en bona part, gràcies als seus treballs sobre la supernova de 1572, que encara preserven certa vigència. L’observació i estudi de la nova estrella que aparegué al cel de València en 1572 el portà a rebutjar la incorruptibilitat del cel i la possibilitat de canvi, contribuint al canvi de paradigma d’un sistema geocèntric a un d’heliocèntric i alineant-se així amb la ciència europea del moment -Tycho Brahe, Copèrnic o Galileo Galilei-.

Encara que va publicar poques obres, va deixar un important volum de manuscrits de les diferents branques de les matemàtiques i l'astronomia de l'època i les seues aplicacions, testimoniatge de les seues activitats i ensenyaments universitaris.