L’anàlisi de les dades de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer (que administra tots els rius valencians excepte les conques del Segura, a sud, i el Bergantes, al nord), elaborat per Ana Camarasa constata que cada vegada és més freqüent l’aparició d’inundacions derivades de períodes de pluja intensa en períodes menors de temps. Les pluges presenten més pics d’intensitat al principi de les tempestes, fet que augmenta el risc d’inundació i disminueix la capacitat d’absorció per part de les conques, en produir-se en períodes més curts. Tot això està relacionat amb el context de canvi climàtic en el qual ens trobem ara.

A més, en aquest context meteorològic disminueix la quantitat d’aigua de pluja que els aqüífers poden absorbir (més intensitat en menys temps), de manera que aquesta aigua se suma als cabals de la crescuda. A més del Poyo i del Carraixet, que històricament han provocat inundacions de gran magnitud, també s’ha analitzat els rius Vernissa i la Rambla de Gallinera (a sud de la província de València i nord de la d’Alacant, respectivament).

A la caiguda de més precipitacions en menor temps, se sumen factors antròpics dels últims anys han augmentat el risc d’inundacions. Es tracta de la urbanització de llits de barrancs o zones d’absorció de cabals (provoquen una menor infiltració en el subsòl i l’expulsió d’aigua als caixers en majors volums i menor temps) fet que provoca un augment del cabal en superfície. Aquest factor, segons Ana Camarasa en l’article publicat a la revista Quaderns d’Investigació Geogràfica, “produeix un augment d’aquests rierols efímers i un increment en l’aridificació dels sistemes fluvials”. L’aridificació (l’arrossegament de terres fèrtils i desaparició d’aquestes i de vegetació) provoca una menor retenció de cabals en posteriors crescudes.

L’objectiu d’aquesta investigació és l’estudi exhaustiu dels aspectes clau de la hidrogeomorfología mediterrània en general i de la valenciana en particular, qüestions clau de la conversió pluja-cabal i generació de crescudes en rambles, així com la seua evolució en el context actual de canvi ambiental. Això es du a terme amb la intenció de preveure l’aparició d’aquestes inundacions esporàdiques que es produeixen en les rambles, sistemes en la majoria de casos sense sistemes de retenció com preses i embassaments. Actualment, la legislació de la Unió Europea reconeix l’especificitat d’aquests sistemes, així com el risc que comporten.

Metodologia

El treball ha utilitzat investigacions prèvies, així com les dades del Sistema Automàtic d’Informació Hidrològica (SAIH), un conjunt d’estacions repartides en les conques dels rius de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer, amb les quals es mesuren el cabal i les precipitacions en intervals variables (cada cinc minuts, per períodes horaris, per dies o mesos). Alguns dels esdeveniments de pluja analitzats són a l’octubre de l’any 2000 (amb més de 500 litres per metre quadrat a les províncies de València o Castelló), desembre de 2004 o octubre de 2018, entre d’altres.

En el seu estudi, Ana Camarasa ha utilitzat i comparat elements com la precipitació (mil·límetres de pluja per hora); el volum d’aigua acumulat a la conca (en hectòmetres cúbics, un hectòmetre equival a mil milions de litres d’aigua); o els cabals, mesurats en metres cúbics per segon (un metre cúbic equival a mil litres per segon passant per un punt) o litres per segon i quilòmetre quadrat. Pel que fa a la precipitació, s’ha centrat durant els aproximadament 30 anys d’esdeveniments, en l’acumulada, la màxima intensitat, la intensitat mitjana, així com la persistència de la pluja en cada tempesta.

Article:

Ana M. Camarasa-Belmonte «Flash-flooding of ephemeral streams in the context of climate change». Cuadernos de Investigación Geográfica, Geographical Research Letters. 2021, nº47. http://doi.org/10.18172/cig.4838. EISSN 1697-9540

Peu de foto annex: Crescuda del Barranc del Carraixet d’octubre de 2001 entre els municipis d’Almàssera i Tavernes Blanques.