El golf de València: un refugi climàtic en el paleolític

Les planes costaneres i barres prelitorals situades entre el golf de València i el cap de la Nau van ser una de les àrees de més biodiversitat de tota la regió mediterrània ibèrica, hipòtesi que explicaria la important densitat de jaciments paleolítics que es registra en tota aquesta àrea.

Aquesta és una de les conclusions principals de la revisió d’una important mostra de materials obtinguts en excavacions anteriors, que han aportat informació rellevant per a identificar les fases i les activitats humanes desenvolupades al jaciment durant el període conegut com l’edat de gel. Així, fa 20.000 anys, el golf de València va actuar com un refugi climàtic en les fases més fredes i àrides, en el qual es va concentrar la població.

Per primera vegada, s’han obtingut dades corresponents a la totalitat del depòsit del jaciment mitjançant l’estudi de restes vegetals (carbons), restes animals (mamífers, aus, peixos i mol·luscos terrestres i marins), datacions per radiocarboni i els sistemes de producció lítica i òssia.

L’anàlisi, publicada en la revista científica Quaternary Science Reviews, ha comparat els canvis en les tècniques de producció sobre pedra i os, com l’utillatge i els adorns, i les estratègies de subsistència i mobilitat, amb les observades en altres regions. També ha facilitat reconèixer contactes a llarga distància entre els grups humans que van habitar aquests entorns costaners i regions més septentrionals del sud-oest d’Europa.

Així, la investigació ha arribat a conclusions sobre com els humans van afrontar el canvi climàtic en el paleolític. I podem aplicar ara el que van fer les poblacions de fa 20.000 anys? J. Emili Aura Tortosa, catedràtic del Departament de Prehistòria, Arqueologia i Història Antiga de la Universitat de València i investigador principal, contesta: “Aquests resultats constitueixen una aportació sobre com podem afrontar-ho nosaltres davant el ràpid impacte climàtic que afecta les nostres societats, encara que els paràmetres són completament diferents”.

En aquest sentit, explica: “Les fluctuacions climàtiques de la prehistòria són d’escala geològica i van ser superades amb una capacitat d’adaptació i flexibilitat evidents. Els canvis actuals són d’escala mesurable en termes generacionals i la incapacitat d’aplicar mesures als seus efectes n’és la característica. No es comparteix un objectiu d’equitat, de supervivència biològica i social de la nostra espècie. La seua gestió és la clau”.

Reconstrucció de la paleogeografia del golf
D’altra banda, l’estudi aporta informació dels efectes de l’ascens desigual del nivell de la mar sobre la paleogeografia del marge continental i l’increment de les condicions d’aridesa de l’últim màxim glacial –el període més fred de l’edat de gel.

La reconstrucció paleogeogràfica de l’entorn del jaciment permet reconèixer canvis substancials. Avui dia, la distància del jaciment a la línia de costa és tan sols de 0,5 quilòmetres, però durant l’últim màxim glacial (23.000–21.000 anys abans del present) va arribar als 25 quilòmetres.

Finalment, sobreïx la particularitat d’aquest jaciment valencià, revelada a partir de la revisió de les peces arqueològiques trobades al llarg de diferents excavacions. Així ho indica Emili Aura: “L’excepcionalitat de la Cova d’Hort de Cortés-Volcà del Far és que la major densitat de restes es concentra al final de l’últim màxim glacial (21.000 – 19.000 anys abans del present), un episodi que no s’ha conservat al sud dels Pirineus”. Això és clau per a l’obtenció d’evidències sobre seqüències d’ocupacions humanes tan prolongades.

La investigació ha sigut liderada per la Universitat de València en col·laboració amb el Museu de Prehistòria de València. La major part del finançament procedeix de la convocatòria Prometeu de la Generalitat Valenciana, dedicada a grups d’excel·lència. En els treballs també han participat investigadors i investigadores de l’Institut Geològic-Miner d’Espanya-CSIC, la Universitat Nacional d’Educació a Distància-Madrid, la Universitat de La Laguna, la Universitat d’Oxford i la Universitat de Nova Anglaterra.

Referència de l’article: Aura, J.E. et al. (2026). “On the southern border. Hort de Cortés·Volcán del Faro (Valencia, Spain): paleogeography, paleoclimatology, chronology, and human activity at a paleolithic site” (35 – 19 cal kBP). Quaternary Science Reviews, Volume (390).https://doi.org/10.1016/j.quascirev.2026.110041