Edgar Morin, un dels filòsofs i sociòlegs més destacats de la segona meitat del segle XX, creador de la teoria del pensament complex i l’últim exponent d’una generació de pensadors eixits en la primera meitat del segle XX, ha mort als 104 anys. Morin estava considerat una de les grans figures intel·lectuals del nostre temps.

Morin és estudiat en universitats de tot el món i ha rebut nombrosos reconeixement. La Universitat de València el va investir doctor honoris causa a principis del segle XXI, va ser nomenat en 2001 i investit en 2004.

Un honoris marcat per la tragèdia de l’11M

La tragèdia de Madrid, els atemptats amb 202 morts del dia 11-M, van estar “presents en el cor i l’ànima” dels assistents a l’acte d’investidura d’Edgar Morin com a doctor honoris causa per la Universitat de València. Així ho va recordar el rector, Francisco Tomás, en el seu discurs. L’acte d’investidura es va celebrar el dia després de la matança i es va voler mantindré perquè la comunitat universitària acudira a expressar col·lectivament la seua repulsa davant el dolorós atemptat i a solidaritzar-se amb les víctimes. També es va apostar per la celebració de l’acte amb la intenció que aquest significara el predomini de la raó sobre la barbàrie, de les paraules sobre la violència, del debat i la discussió sobre la irracionalitat i el fanatisme.

En el seu discurs, Edgar Morin va qualificar la jornada de “tràgica” i va obrir també el seu discurs amb dures crítiques a l’atemptat i va manifestar que el “pitjor des del punt de vista humà, ètic i polític és negar la identitat humana d’un altre que pot ser torturat o assassinat. El pitjor és veure tornar la idea bàrbara de responsabilitat col·lectiva, que castiga una família, una població, del crim o suposat crim d’una persona o un Estat”. En el seu discurs va manifestar com de terrible és negar la identitat humana, una de les premisses del pensador francés, que advertia que negar la identitat humana de l’altre és el pas previ a la violència extrema.

La professora Ana Sánchez, deixebla d’Edgar Morin i especialista en la seua obra, va recordar en la seua laudatio la impressionant trajectòria vital i intel·lectual de Morin. Des de molt jove es va comprometre amb la Segona República espanyola, com també en la resistència francesa al nazisme. També va ser perseguit per l’ortodòxia estalinista després d’haver format part del partit comunista. En la vessant intel·lectual, segons Ana Sánchez, Edgar Morin fou un dels primers a interessar-se per la cultura popular i pels mitjans de comunicació, pels problemes del medi ambient, per la situació de les dones... Morin no va estar alié a cap repte de la investigació científica i antropològica del segle XX. Ha escrit sobre biologia, sobre psicologia, sobre política. I els problemes de l’ensenyament –de la reforma de l’ensenyament– li han interessat des de sempre, i sobre ells ha escrit recomanacions imprescindibles.