La comissió organitzadora ha considerat que tant Jordan Galduf com PUV, que enguany celebra el seu centenari, “s’han distingit per la seua trajectòria cívica i de compromís amb la cultura i la llengua del País Valencià”, tal com assenyalen les bases.

La comissió organitzadora i el jurat del premi estan formats per la Universitat de València, la Universitat Jaume I, CCOO, STEPV, UGT, Unió de Llauradors i Ramaders, la Unió de Periodistes Valencians i per persones que varen mantenir una estreta relació amb Vicent Ventura.

Josep Maria Jordan Galduf va nàixer a Llíria (1950) i fou el primer alcalde democràtic de la ciutat (1979-1981). Catedràtic d’Economia Aplicada de la Universitat de València fins la seua jubilació, són nombrosos els seus treballs científics. Activista en els moviments socials i culturals de la seua comarca, el Camp de Túria, la figura de Jordan Galduf ha estat considerada per la comissió organitzadora com mereixedora del Premi Vicent Ventura en la seua edició de 2022.

Des de la seua adolescència, va participar en moviments cívics i en col·lectius cristians progressistes, fins aconseguir l’alcaldia de Llíria de la mà del Partit Comunista. Josep Maria Jordan Galduf va conèixer Vicent Ventura durant els anys que el periodista va viure a Llíria. En aquest sentit, al seu llibre ‘Cartes a Judes’ va deixar el seu retrat: “Una persona compromesa i coherent amb les seus idees, però gens dogmàtica. La lleialtat, l’imperatiu ètic i la passió pel País Valencià eren trets fonamentals seus. I tenia una  gran afectivitat i sensibilitat que el feien, per damunt de tot, un home bo i entranyable”.

Per la seua banda, PUV, ara dirigit per Teresa Ferrer, qui va recollir el guardó, s’ha guanyat un gran prestigi professional en l’àmbit de l'edició acadèmica i científica. A més, la comissió va prendre en consideració dos altres mèrits, que s’ajusten de manera directa al perfil de persones i institucions a les quals, any rere anys, s’atorga el guardó. D’una banda, la forta repercussió social de la tasca que PUV duu endavant, amb una voluntat clara de difusió de la cultura i la ciència més enllà del món universitari. Bé amb programes propis, bé en col·laboració amb altres institucions igualment prestigioses. D’altra, el fet que PUV ha esdevingut una institució protagonista en la consolidació de la nostra llengua com a vehicle indiscutible per a l’extensió del saber en tots els ordres.  

Finalment, la circumstància que PUV haja commemorat recentment cent anys d’activitat, notòriament incrementada en els darrers decennis, és una bona ocasió per vincular-la a la figura de Vicent Ventura, medalla de la Universitat de València i lluitador incansable pels drets lingüístics del País Valencià i per la plena obertura de l'accés al saber a totes les persones i les classes socials, sense exclusions ni discriminacions.