“L’estudi identifica quatre perfils diferenciats, i posa especial atenció en dos perfils intermedis que poden passar desapercebuts si l’avaluació se centra únicament en la presència de símptomes clínics”, destaca Alicia Sales, professora i investigadora del Departament de Psicologia Evolutiva i de l’Educació de la UV.

En concret, es van identificar un perfil d’alt risc, un perfil caracteritzat per elevada percepció de càrrega, un perfil amb fortaleses personals afeblides i un perfil de funcionament òptim o saludable.

Més enllà del perfil d’alt risc, l’estudi posa el focus en dos perfils intermedis especialment rellevants des del punt de vista preventiu. Aquests inclouen, d’una banda, persones amb baixa simptomatologia emocional però elevada percepció de càrrega, i per un altre, persones amb escassos símptomes clínics però amb recursos protectors afeblits, com a baix sentit de vida o resiliència. Els dos perfils presenten nivells rellevants d’ideació suïcida (diferències que es van mantenir fins i tot després de controlar l’edat, el sexe i la salut percebuda), la qual cosa subratlla la importància d’estratègies de prevenció selectiva més ajustades a les característiques psicològiques de cada persona.

A més, el perfil de funcionament òptim, que representa al voltant del 50% de la mostra, qüestiona concepcions edadistes que associen la institucionalització amb deteriorament generalitzat. Aquest perfil mostra que una part de les persones majors en residències presenta alts nivells de recursos psicològics i benestar.

La investigació, en la qual també participa la Universitat Europea de València, s’ha realitzat amb 231 majors d’entre 60 i 97 anys de nou residències, i ha analitzat mitjançant entrevistes, variables com la depressió, la desesperança i la percepció de càrrega, juntament amb factors protectors com la resiliència, l’autoeficàcia i el sentit de vida.

Els resultats reforcen la importància d’adoptar un enfocament integral en la prevenció del suïcidi en persones majors, que tinga en compte no sols la presència de símptomes clínics, sinó també factors psicosocials i existencials que actuen com a elements de risc o de protecció.

Aquest estudi aporta evidència científica rellevant per al disseny d’estratègies preventives més ajustades a la realitat de les persones majors, i subratlla la necessitat d’intervencions multidimensionals que promoguen el benestar psicològic i reduïsquen situacions de risc en aquesta etapa de la vida.

El treball s’emmarca en el projecte “Avaluació, prevenció i intervenció de conductes suïcides en persones majors que viuen en residències” (EPIMaRe, PID2022-139404OA-I00), finançat pel Ministeri de Ciència i Innovació en el programa Generació de Coneixement 2022, i forma part de les línies d’investigació del grup BestAging de la Universitat de València.

Referència article: Sales A, Redondo R, Pinazo-Clapés C, Pinazo-Hernandis S, Pons J and Checa I (2026). Latent profiles of mental health in older adults living in nursing homes: the challenge of suicide prevention. Front. Psychol. 16:1740402. doi: 10.3389/fpsyg.2025.1740402

Peu de foto en l'annex: 

• Avaluació psicològica del projecte d’investigació.