El mapamundi que assenyala els centres que emmagatzemen i processen la ingent quantitat de dades que produeix el Gran Col·lisionador d'Hadrons (LHC) té un gran buit: Àfrica. Solament hi ha un centre que contribueix a la xarxa computació del LHC a Ciutat del Cap (Sud-àfrica). El repte és col·locar un altre en el mapa. Per a açò treballen en la Universitat Mohamed V de Rabat (el Marroc) amb la col·laboració de l'Institut de Física Corpuscular (IFIC, CSIC-UV), gràcies a un dels projectes de cooperació científica del CSIC per al desenvolupament. L'objectiu del projecte és el llançament d'una infraestructura de computació GRID que done suport a l'experiment ATLAS del LHC, així com a altres experiments en física d'altes energies.

LHC produeix més de 50 petabytes (PB) de dades per l'any, l'equivalent a 15 milions de pel·lícules en alta definició. Les cerques en Google suposen uns 100 PB/any, i els continguts de Facebook uns 180. Actualment el LHC es troba en la seua segona fase de funcionament o Run 2. En 2016 va obtenir el doble de dades de de les previstes, i a partir de 2025, quan se sotmeta a una profunda renovació, multiplicarà per 10 la seua lluminositat, una mesura de la quantitat de col·lisions que es produiran en els seus experiments. Açò suposa moltes més dades per a emmagatzemar i processar.

Els reptes de la xarxa de computació que distribueix, emmagatzema i processa aquestes dades, anomenada GRID, són també enormes. Per a açò, hi ha una estructura nodular per a compartir els recursos, que parteix dels anomenats Tier 0 (situats en el CERN i a Budapest), pansa per 13 Tier 1 i arriba a 160 Tier 2. L'Institut de Física Corpuscular (IFIC, CSIC-UV) alberga un d'aqueixos Tier 2 dedicat a l'experiment ATLAS, un dels detectors del LHC on participa l'institut, on es va descobrir el bosó de Higgs en 2012.

L’IFIC aporta la seua experiència com a centre de referència per a la computació del LHC en una col·laboració amb la Universitat Mohamed V de Rabat (el Marroc). L’objectiu és el llançament i l’explotació d'una infraestructura de computació GRID en el país alauita. Aquesta col·laboració compta amb el suport d'un dels projectes I-COOP+ de cooperació científica per al desenvolupament finançats pel CSIC per al període 2017-2018. L'objectiu del projecte és la formació de personal investigador marroquí en les instal·lacions del IFIC al Parc Científic de la Universitat de València.

Els investigadors i doctorands de la Universitat Mohamed V de Rabat que visiten l’IFIC treballaran en estades d'un mes amb el grup dedicat al GRID d'ATLAS. A més, gràcies a la col·laboració establida fa ja una dècada amb Farida Fassi Imlahi, que va realitzar el seu doctorat i part de la seua carrera científica a l’IFIC i ara és professora en la universitat marroquina, es desenvoluparan altres línies de recerca conjuntes com l'estudi de les diferències entre el quark top, la partícula elemental més pesada i la seua antipartícula en les col·lisions de molta alta energia del LHC.

Els grups de recerca de Rabat i de l’IFIC han jugat un paper rellevant en el desenvolupament i aplicació de noves tècniques per a seleccionar i reconstruir quarks tops amb molta energia (‘boosted’ en anglès). Aquesta és una de les eines més sensibles per a detectar nova física més enllà del Model Estàndard de Física de Partícules, la teoria que descriu les partícules elementals i les seues interaccions. Mitjançant aquest projecte es pretén impulsar aquestes anàlisis i facilitar l'accés dels estudiants marroquins a les dades d'ATLAS.

A més de la Universitat Mohammed V de Rabat, altres institucions marroquines participen en l'experiment ATLAS: Universitat Hassan II (Casablanca), Universitat Mohamed I (Oujda), Universitat Cadi Ayyad (Marrakech) i CNESTEN, centre de recerca amb seu a Rabat. Aquestes institucions s'agrupen en l'anomenat RUPHE (clúster marroquí per a la física d'altes energies). Per la seua banda, el Centre Nacional per a la Recerca Científica i Tècnica del Marroc (CNRST) treballa des de 2005 en tecnologies de computació distribuïda mitjançant projectes de cooperació amb Itàlia i Espanya, també amb l'Institut de Física Corpuscular.

Dins d'aquesta col·laboració s'explora la utilització de la infraestructura de computació GRID per a donar suport a altres línies de recerca que despunten al Marroc, com la física mèdica o els telescopis de neutrins ANTARES i KM3NeT. De fet, el Marroc contribueix a construir part de KM3NeT, que serà el major telescopi de neutrins submergit en el Mediterrani. L’IFIC lidera iniciatives en tots dos camps, per la qual cosa aquest projecte de cooperació contribuirà a estrènyer la col·laboració científica entre el centre de recerca valencià i el clúster marroquí.

Més informació:

http://ific.uv.es

http://www.um5.ac.ma/um5r

http://www.cnrst.ma/index.php/fr

http://magrid.ma

http://wlcg-public.web.cern.ch