Ignacio Sánchez Cuenca planteja a la UEG un futur on la política quedarà subordinada als imperatius del sistema econòmic
L’assagista i professor de Ciència Política Ignacio Sánchez Cuenca ha participat en el curs ‘Diguen el que diguen les distopies catastrofistes, no tot està perdut. O sí?’, coordinat pel periodista i escriptor Alfons Cervera.
20 de de juliol de 2018
Sánchez Cuenca ha centrat la seua intervenció en realitzar un diagnòstic sobre la situació actual. Per a l’autor, si es pensaen un futur distòpic ens dirigim cap a una situació amb un nivell molt baix de democràcia en laqual els elements neoliberals acaben imposant-se. És a dir, que les principals decisions es queden en l’esfera econòmica i l’esfera política queda reduïda a temes residuals. “La democràcia tindrà un efecte testimonial –planteja l'assagista–i servirà nomésper a resoldre temes menors, els assumptes econòmics quedaran aïllats de la política. Es complirà el somni d’algunsvells liberals que sempre han volgut que l’economia estiga aïllada de la política”.
El sociòleg defineix la situació actual com un “moment de conflicte entre la democràcia representativa i el sistema de mercat. El que veiem és que en aquestcombat qui té les de guanyar és el sistema de mercat: l’economia s’emanciparà de la política i la política quedarà subordinada als imperatius del sistema econòmic. En un parell de dècades veurem com la política cedeix. Fins i tot hem arribat a un punt en què els perdedors en el sistema capitalista, en lloc d’organitzar-se políticament, viuen la seua condició de fracàs com un problema individual i anul·len aixíles reaccions polítiques que podriencorregir els problemes del capitalisme. Per tant, podem dir que la filosofia neoliberal està arrasant”.
Preguntat per fenòmens com ara el 15M, Sánchez Cuenca ha plantejat que aquest fenomen sí que implica un qüestionament més general de la nostra forma de vida, però comptaamb un poder limitat: “Ha sigut un procés molt important que ha desestabilitzat el sistema polític espanyol, però no té la força suficient per a canviar el rumb dels esdeveniments. S’observa en molts altres països on també sorgeixen formes de resistènciaque no tenen l’impulssuficient per a convéncerla majoria social que prefereix continuar amb l’orde econòmic establit en les últimes dècades”.