L'escalador de Benigànim compagina els seus estudis del Grau de Fisioteràpia a la Universitat de València amb una exigent preparació física i tècnica. “Solc entrenar força, resistència i cardio 3 o 4 vegades per setmana i el cap de setmana, si no tinc competició, vaig a la muntanya a escalar” explica el jove de 22 anys. “Alterne els entrenaments en el rocòdrom Natural Climb de València amb sessions de running i exercicis de força al parc de barres. En l'escalada és important tindre resistència i potència explosiva tant al tren inferior com en el superior, no sols cal enfortir braços i millorar l’adherència, també és importantíssima la força de cama i el ‘core’” apunta Iker.

La seua passió pels ascensos va començar als 12 anys, “mon pare va ser qui em va descobrir l'escalada, ell em portava a la muntanya, sempre ens ha agradat molt practicar esport en la naturalesa, abans feia bicicleta amb ell i un dia vaig començar a escalar en la muntanya, em vaig enganxar i ja no vaig parar”. Des de llavors ha passat una dècada, en la qual Iker no ha parat d'escalar i conquerir èxits. Abans d'arribar a la majoria d'edat, va guanyar la plata en el Campionat d'Espanya de juvenils dos anys seguits. En 2018, ja en la categoria absoluta, es va alçar amb la plata en el Campionat d'Espanya. A l'any següent, al 2019, va acabar en segona posició en la Copa d'Espanya i va guanyar l'autonòmic de la Federació d'Esports de Muntanya i Escalada de la Comunitat Valenciana. En 2021 i 2022 es va fer amb el títol de Campió Autonòmic en la modalitat de bloc. I, a nivell universitari, en 2022, ha guanyat dos ors, en el Campionat d'Espanya Universitari (CEU) i en el Campionat Autonòmic d'Esport Universitari (CADU).

Iker té ja experiència en competicions internacionals, ha participat en tornejos a Portugal, a França i a Àustria, per això afronta la seua participació en els Jocs de Lodz amb temprança. “Tinc moltes ganes d'anar a Polònia, no estic nerviós. Intentaré fer-ho tan bé com siga possible, gaudir i passar-ho bé”, assegura Iker, “estic convençut que tornaré de Lodz amb molta motivació, perquè un campionat d'eixe nivell sempre t'aportarà un incentiu per a continuar motivant-te en aquest esport, però tinc molt complicat fer podi”, afig.

L'escalada esportiva va ser inclosa com a esport olímpic a partir dels Jocs de Tòquio 2020. Aquesta competència està composta per tres disciplines: búlder (o escalada en bloc), dificultat i velocitat. L'escalada en bloc es practica en parets baixes de 4,5 metres d'altura i sense cap mena d'element de seguretat que subjecte a l'escalador, i en cas de caiguda, aquesta és esmorteïda pel matalasset. En l'escaldada de dificultat els esportistes intenten pujar el més alt possible en 6 minuts, avançant per rutes llargues, i utilitzant una corda que els protegeix d'una caiguda. La tercera modalitat, la de velocitat, es desenvolupa en forma de duel, enfrontant a dos escaladors que intenten arribar al cim en una paret de 15 metres amb un angle de 95 graus.

“Els Jocs de Lodz s'han organitzat com uns Jocs Olímpics en els quals cal participar en les 3 modalitats i el resultat final és una mitjana de la puntuació obtinguda en les 3 proves” ens conta Iker. “Jo en blocs i dificultat no tinc problema, però en velocitat no tinc possibilitats perquè no he pogut entrenar. A la Comunitat Valenciana no tenim cap rocòdrom amb parets d'aquestes característiques, t'has d'anar a Madrid o a Barcelona”, lamenta l'esportista de Benigànim.

Hi ha tres tipus de classificació de l'escalada segons el coneixement previ que es té de la ruta: ‘a vista’, en la qual el competidor no disposa de cap informació prèvia o externa sobre moviments o preses (punts d'ancoratge a la paret); ‘a flash’, els escaladors tenen una mica d'informació que sol ser perquè un altre escalador puja primer i tots el veuen; o assajada, en la qual s'ha practicat la ruta prèviament. Les proves de dificultat i blocs es poden realitzar ‘a vista’ o ‘a flash’, en canvi, la prova de velocitat es desenvolupa sempre de forma assajada, ja que es realitza sobre murs estandarditzats, per tant “és de vital importància haver practicat sobre el panell” assegura Iker Ortiz. “En un torneig internacional t'enfrontes a escaladors molt preparats i puntuar molt malament en una de les proves penalitza moltíssim, fa que t'afones en la classificació, amb la qual cosa veig difícil fer podi”, sentència l'escalador de la UV. 

“He entrenat molt per a guanyar agilitat i potència, però per molta força de cames que treballes és complicat competir amb escaladors que han invertit hores i hores a practicar sobre paret, encara que la resta ho puc fer bé”, afirma Iker. “Cada rocòdrom és diferent, les preses són diferents. El resultat pot variar molt i depén de si posen elements que se't donen millor o pitjor, moviments més verticals, més desplomats, amb un agarre o un altre... Si poguera triar, a mi m'agradaria trobar a Lodz una escalada desplomada i física, i que predomine l'adherència de rom o de regleta que se'm dona millor” opina l'atleta.

L'últim cap de setmana de juliol veurem als escaladors de la Universitat de València ascendir per les preses del rocòdrom de Lodz. Iker Ortiz i Pau Congost, secundats per la seua entrenadora Mónica Sánchez, escalaran els murs de la ciutat polonesa deixant a la Universitat de València en el més alt dels Jocs Europeus Universitaris de 2022.

• Més informació sobre els Jocs Europeus Universitaris en la web UVEsports
• Visita la web oficial dels jocs de Lodz