L’impacte del canvi global en els oceans protagonitza el nou número de Mètode

Els oceans, el clima i el benestar mantenen una estreta relació que el canvi global està modificant.«Oceans», el nou número de la revistaMètode, editada pel Vicerectorat d’Investigació de la Universitat de València, se centra en els principals impactes que les activitats humanes estan provocant en els ecosistemes marins: el canvi climàtic, la contaminació, la pujada del nivell del mar o la pèrdua de biodiversitat són alguns dels temes de què s’ocupa el monogràfic, que ha estat coordinat perCarles Pedrós-Alió(CNB-CSIC),Josep Maria Gasol(ICM-CSIC) iRafel Simó(ICM-CSIC). Segons elscoordinadors, «el coneixement científic basat en observacions i interpretacions informades, hauria d’orientar les decisions de gestió dels recursos i de l’entorn», i recorden que «el mar és regulador del clima i reservori de biodiversitat, font d’aliments i altres recursos, via de transport, bé cultural i generador d’indústria turística».

Un número especial sobre la petjada humana en el medi ambient, que arriba en un context de crisi sanitària. El director deMètode, el professor de la Universitat de ValènciaMartí Domínguez, destaca en aquest sentit que «l’impacte de laCOVID-19no hauria de fer-nos perdre de vista el medi ambient» i que «cal continuar esforçant-se per reduir tot el possible els efectes de les activitats humanes sobre el planeta».

El número sobre els oceans i el canvi global ha comptat amb la col·laboració dels professorsCarles PelejeroiEva Calvo(ICM-CSIC), que se centren en els estressos globals dels oceans causats per l’augment antropogènic de CO₂.Francisco José Navarro(UPM), per la seua banda, analitza el paper de les glaceres i els mantells de gel en l’augment del nivell del mar. IBelén González Gaya(UPV-EHU) ens presenta una contaminació que a primera vista resulta invisible, però que té un gran impacte en els ecosistemes marins, com és la contaminació química. Els últims tres articles del monogràfic posen el focus en la Mediterrània. Així,María José López García(Universitat de València) ofereix un resum de les dades de satèl·lit sobre l’escalfament de la Mediterrània dels últims 35 anys.Magda Vila,Jordi CampiElisa Berdalet(ICM-CSIC) s’ocupen de les causes de l’increment de proliferacions de microalgues tòxiques al litoral mediterrani. I tanca el monogràfic l’article d’Arnau Carreño(Universitat de Girona),Àngel Izquierdo(ICO) iJosep Lloret(Universitat de Girona) sobre l’impacte del canvi global en les espècies que tenen usos potencials per a l’elaboració de nous medicaments.

El nou número de la revista ha comptat a més amb la col·laboració de l’artistaGarcia Bel, autor de la portada i dels separadors interiors, pertanyents a la seua sèrie «De mar», un treball ple de significat sobre la relació entre oceans i éssers humans.

COVID-19 i perspectiva de gènere

El nou número també continua analitzant diversos aspectes de la pandèmia de la COVID-19. Els textos deCarme Valls-LlobetiAlícia Villar-Aguilésens ofereixen una visió de la crisi sanitària amb perspectiva de gènere, mentre que els articles d’Elena Seminoi deLaura Filardo-Llamass’ocupen de l’anàlisi comunicativa. Un bloc d’articles de reflexió i divulgació que es complementa amb un reportatge deFerran Antequerasobre medicina gràfica i una revisió de la investigació neurocientífica sobre les diferències entre homes i dones a càrrec deCarla Sanchis Segura.

Tot això acompanyat de les seccions habituals de la revista, ambXurxo Mariño,Ester Desfilis,José Miguel Mulet,Roberto García-Roa,Jordi Solà Coll,Vicent J. Martínezamb la col·laboració deJúlia Benavent,Jesús Purroy,Albert Masó,Enric Marco,Alma Bracho,Pere EstupinyàiRamon Folch.