Un equip de recerca encapçalat per científics de l'Institut Cavanilles, en el Parc Científic de la Universitat de València, i de la Unitat d'Edafologia (Departament de Biologia Vegetal de la mateixa institució) acaba de provar que les concentracions de certs elements contaminants en sòls antàrtics, lligats a l'activitat dels pingüins, superen amb escreix els nivells propis d'aquestes zones. Igualment, la comunitat bacteriana d'aquests sòls està sent alterada pel subministrament continu d'excretes amb alta concentració de bacteris fecals i contaminants, especialment metalls pesants, transportats des del mar per colònies de pingüins.

Els pingüins se situen en un alt nivell tròfic dins de la xarxa alimentosa i són potencials sentinelles de contaminació. Solen formar grans colònies de cria i s'alimenten quasi exclusivament del mar; però nien en la terra, actuant com a bioacumuladors i biotransportadors d'elements químics des del mar cap a ecosistemes terrestres. Els científics han estudiat les característiques físicoquímiques del sòl, les concentracions de contaminants i la microbiota (és a dir, el conjunt de microorganismes, els seus genomes i la seua interacció amb el medi ambient) en diferents punts de les illes Shetland del Sud i de la península Antàrtica.

Les troballes publicades en PLOS ONE demostren que l'acumulació en l'organisme dels pingüins de nutrients orgànics i inorgànics, metalls i altres elements, per via d'alimentació marina, i la seua posterior transferència al mitjà terrestre a través de la femta, estan afectant el sòl antàrtic, que presenta ja, de manera localitzada, elevats índexs de metalls pesants i altres elements químics contaminants, principalment cadmi, coure i arsènic, encara que també zinc i seleni. ‘En general, una major activitat dels pingüins està associada a un major contingut de carboni orgànic i a majors concentracions de certs contaminants en els sòls, assegura Anna C. Santamans, col·laboradora de l'Institut Cavanilles i primera signant de l'article en PLOS ONE. ‘Per contra, en els sòls menys afectats per les deposicions fecals dels pingüins, les concentracions relatives d'elements d'origen geoquímic, com el ferro i el cobalt, són molt majoritàries en comparació a les dels contaminants’, afig. 

Si bé l'Antàrtida presenta un relativament alt aïllament originat pels corrents circumpolares atmosfèriques i oceàniques, i les seues condicions climàtiques extremes limitaven el desenvolupament de l'activitat humana, treballs recents suggereixen que l'Antàrtida ha deixat de ser un ambient pristí a causa de l'aparició gradual, en l'ecosistema marí, de contaminants procedents de diverses fonts. Segons l'estudi de la Universitat de València, les concentracions de contaminants són molt més altes en les colònies de pingüins que es troben exposades al trànsit de bucs. El transport marítim, el turisme i, encara que en menor escala, la pròpia activitat científica, suposen vies d'entrada de contaminants. Si bé l'aïllament geogràfic i la duresa ambiental mantenia antany als pingüins desconnectats de les pressions i de l'impacte humà, en l'actualitat les comunitats biològiques antàrtiques experimenten majors nivells de pressió i de contaminació.

Als efectes sobre la contaminació dels sòls podrien sumar-se, segons l'estudi, altres efectes tant sobre els organismes vius de l'ecosistema com sobre altres ecosistemes connectats localment (llacs, estanys i rierols). ‘L'acumulació de metalls i l'enriquiment de nutrients arran de l'activitat dels pingüins, alterada pels impactes antròpics, podria modificar la productivitat biològica en els sòls de l'Antàrtida pobres en nutrients, però també podria generar nous impactes, com l'establiment d'espècies cosmopolites o més adaptatives, o la variació de la biodiversitat’, comenta Antonio Camacho, coautor de l'article científic i investigador del mateix institut de la Universitat de València.

Atesa l'abundància natural de colònies de pingüins en llocs lliures de gel costaner, aquests efectes podrien no ser insignificants. Per açò, el treball recomana explorar més a fons el paper dels pingüins en els cicles biogeoquímics entre l'oceà i la terra i investigar els nivells bàsics d'elements químics amb la finalitat d'avaluar possibles canvis futurs en l'Antàrtida.

L'estudi, realitzat en col·laboració amb la Universitat Autònoma de Madrid, la Universitat d'Almeria i el Museu Nacional de Ciències Naturals, compta amb el suport del Ministeri d'Educació i Ciència, dels fons europeus FEDER i del Ministeri de Ciència i Innovació.

Referència:

• Soil features in rookeries of Antarctic penguins reveal siga to land biotransport of chemical pollutants
• Anna C. Santamans, Rafael Boluda, Antonio Picazo, Carlos Gil, Joaquín Ramos-Miras, Pablo Tejedo, Luis R. Pertierra, Javier Benayas, Antonio Camacho

Enllaç: http://journals.plos.org/plosone/