Sota el títol ‘La Veu del Regne’, més de 180 especialistes internacionals analitzen els 600 anys d’història des de la creació de la Generalitat Valenciana al 1418 pel rei Alfons el Magnànim. Durant una setmana, el congrés recorrerà diferents espais i punts de la Comunitat Valenciana per a posar en valor aquesta institució valenciana.

El president Ximo Puig ha volgut reivindicar el model descentralitzat que va originar la creació de la Generalitat, ‘una mirada federal que podria solucionar molts dels problemes que patim actualment els valencians, com els problemes de finançament’. ‘Necessitem una Espanya amb una concepció diversa i descentralitzada, perquè el problema territorial espanyol va més enllà de la qüestió catalana’, ha afirmat Puig.

‘És de justícia preservar eixa memòria històrica; la recent, la d’aquelles persones que contribuirem a que hui en dia gaudim de la democràcia i d’un autogovern constitucional’, ha expressat la rectora Mª Vicenta Mestre. Mestre ha agraït al professor Antoni Furió la seua tasca al front del congrés i ha destacat que ‘aquest és exemple de la nostra arquitectura institucional recent: la col·laboració entre les institucions de la Generalitat amb el sistema universitari públic’.

A les seua paraules d’obertura, el president del congrés Antoni Furió ha fet un recorregut pels 600 anys d’història de la Generalitat Valenciana, des de la creació a la Baixa Edat Mitjana fins l’abolició al 1707 i la recuperació ja en el recent període democràtic amb l’Estatut d’Autonomia. ‘L’historia no pot solucionar el problemes actuals que patim els valencians, com l’infrafinançament o la invisibilitat institucional, però ajuda a comprendre perquè hem arribat a eixa situació’, ha explicat el professor Furió.

La inauguració del congrés ha comptat amb la presència del conseller d’Hisenda, Vicent Soler; de la consellera de Justícia, Gabriela Bravo; del secretari autonòmic de Cultura i Esport, Albert Girona; del director general de Reformes Democràtiques i Accés a la Justícia, José García; i del director general d’Agricultura, Ramaderia i Pesca, Roger Llanes.

L’acte també ha tingut una nombrosa representació universitària. Així, han assistit la secretària general de la Universitat, Mª Elena Olmos, el vicerector d’Investigació, Carlos Hermenegildo, el vicerector de Participació i Projecció Territorial, Jorge Hermosilla, i el gerent, Juan Vicente Climent. A més, han acudit el degà de la Facultat de Dret, Javier Palao; el de Física, Jordi Vidal; la degana de Química, Adela Mauri; el de Ciències Matemàtiques, Joan Monterde; la degana de Filosofia i Ciències de l’Educació, Rosa Mª Bo; el de Geografia i Història, Josep Montesinos; la de Filologia, Amparo Ricós; el degà d’Economia, José Manuel Pastor; el de Ciències Socials, Albert Moncusí; la de l’ETSE, Paula Marzal; el de Magisteri, Óscar Barberà; i d’Infermeria i Podologia, Antoni Merelles.

L’acte d’obertura del congrés ha conclòs amb el concert musical del grup Capella de Ministrers. Sota el títol ‘Cants d’un poble per a trencar silencis’, el grup ha realitzat una panoràmica de les més significatives músiques dels darrers 600 anys.

Amb el títol complet de ‘La Veu del Regne. Representació política, recursos públics i construcció de l’Estat. 600 anys de la Generalitat Valenciana’, aquest congrés internacional organitzat per les cinc universitats públiques valencianes i amb el patrocini de la mateixa Generalitat, se celebra entre el 21 i el 28 d’octubre de 2018.

Amb la participació de 180 especialistes vinguts de diversos països d’Europa i Amèrica, el congrés s'estructura en 16 sessions paral·leles que tractaran temes tan variats com els orígens de la institució, la seua relació amb el rei, els estaments que la integraven, la memòria escrita que va deixar, la seua hisenda, el personal al seu servei, el mateix palau que li va servir de seu, els discursos polítics i jurídics que van justificar la seua actuació, i per descomptat, l’aprofitament del seu record que va ajudar a la recuperació de l’autogovern en les últimes dècades del segle XX. Situat en diferents seus de la Universitat de València, com l’edifici del Rectorat, la Facultat de Geografia i Història, la de Medicina, la de Dret, així com la Facultat de Teologia i el mateix palau de la Generalitat, el congrés viatjarà també a Morella el dia 24, i a Alacant, on tindrà lloc l’acte de cloenda. S’espera sens dubte que aquest congrés es convertesca en un gran referent en l’avanç dels coneixements sobre la institució, i en la seua comprensió en el marc d’una Europa en algunes regions de la qual es van desenvolupar també entitats similars.

Capella de Ministrers

Capella de Ministrers, dirigida per Carles Magraner, te previst oferir tres concerts, al Centre Cultural La Nau de València el 21 d'octubre, al Convent Sant Francesc de Morella el dia 24 i al Castell Santa Bàrbara d’Alacant el 28; amb un programa, ‘Cants d’un poble per a trencar silencis’, que proposa un periple musical per aquests 600 anys d’història. L’espectacle està basat en textos escrits per l’erudit Alfons Llorens, i pretén submergir el públic en el patrimoni comú a través dels sons i les veus que formen part de la memòria i el futur dels valencians. 

La formació, un referent internacional de la música antiga, porta des de 1987 desenvolupant una important labor investigadora i musicològica des de l’Edat Mitjana al segle XVIII que ha sigut reconeguda en els prestigiosos Premis Internacionals de Música Clàssica (ICMA) 2018. Durant més de 30 anys ha actuat en prestigiosos auditoris nacionals i internacionals i treballat en la recuperació d'un patrimoni musical que ha rescatat i difós en 1.500 concerts, un llegat que ha arreplegat en 56 discos propis.