La incubadora d’alta tecnologia de la UV busca nous projectes amb potencial empresarial basats en IA
La Fundació Parc Científic Universitat de València (FPCUV) va presentar el passat 26 de juny la segona convocatòria d’IATecUV, la incubadora d’alta tecnologia en intel·ligència artificial i tecnologies habilitadores digitals impulsada conjuntament amb la Universitat de València. La jornada va reunir al Parc Científic UV representants de la Universitat, instituts d’investigació, empreses tecnològiques, entitats de suport a l’emprenedoria i agents amb capacitat per a identificar projectes innovadors amb potencial empresarial.
1 de de juliol de 2026
Durant l’obertura, el gerent de la FPCUV, Fernando Zárraga, va situar IATecUV dins d’una estratègia més àmplia de transferència de coneixement i emprenedoria basada en el coneixement. “No és només un programa d’incubació. El considerem una eina de la Universitat de València i de la Fundació Parc Científic per facilitar que les idees basades en intel·ligència artificial i tecnologies habilitadores evolucionen cap a projectes empresarials sòlids”, va assenyalar.
La presentació tècnica va anar a càrrec d’Israel Juma, agent d’innovació d’IATecUV, qui va explicar que el programa pretén incrementar la transferència de coneixement entre la Universitat de València i el teixit empresarial, afavorir la connexió entre estudiantat, recerca i empresa, i impulsar la creació i consolidació d’startups i spin-off vinculades a la intel·ligència artificial.
Una convocatòria oberta a projectes amb IA
La primera convocatòria va rebre 34 sol·licituds i va seleccionar nou iniciatives empresarials, que actualment participen en un itinerari anual d’acompanyament. El programa inclou mentoria empresarial, mentoria cientificotecnològica, formació especialitzada, accés a serveis de la Universitat de València i del Parc Científic UV, connexió amb grups d’investigació, reunions trimestrals, activitats de networking i participació en esdeveniments com el GenAI Summit o el Valencia Digital Summit.
“Tenim un màxim de 10 empreses per convocatòria perquè considerem que és una xifra adequada per a oferir un acompanyament personalitzat”, va explicar Juma. La nova edició s’adreçarà a projectes innovadors que desenvolupen o apliquen intel·ligència artificial o tecnologies habilitadores digitals en productes o serveis. No serà necessari que l’empresa estiga constituïda en el moment de presentar la candidatura, encara que sí haurà d’existir una previsió clara de constitució.
Cada projecte seleccionat podrà accedir a 4.500 euros, distribuïts en 2.000 euros d’ajuda econòmica directa i 2.500 euros destinats a serveis de la Universitat de València o del Parc Científic UV com ara laboratoris, supercomputació, serveis cientificotècnics o consultoria amb personal investigador.
L’obertura de la convocatòria està prevista per a finals de juliol i el termini de presentació de candidatures romandrà obert fins a finals de setembre o principis d’octubre. Després d’una fase de preselecció, els projectes hauran de defensar la seua proposta mitjançant un breu pitch davant d’un comitè avaluador.
La universitat davant la reorganització del treball intel·lectual
Un dels moments centrals de la jornada va ser la intervenció d’Óscar David Sánchez, soci de Pleyad, empresa ubicada al Parc Científic UV, que va analitzar l’impacte de la intel·ligència artificial en la docència, la recerca i la transferència de coneixement.
Sánchez va comparar la intel·ligència artificial generativa amb la màquina eina de la revolució industrial, però aplicada al treball intel·lectual. “La pregunta és si estem incorporant la intel·ligència artificial com a una eina més per accelerar el treball intel·lectual o si estem davant d’una reorganització de tot el sistema que produeix aquests resultats intel·lectuals”, va plantejar.
A partir de l’estudi EmpresIA, elaborat per Pleyad i la FPCUV sobre l’adopció de la IA a les empreses de la Comunitat Valenciana, va defensar que el principal obstacle no és tecnològic. “Adoptar o utilitzar intel·ligència artificial no significa transformar la manera de treballar d’una organització. El principal coll d’ampolla no és la tecnologia, sinó la capacitat per absorbir-la, integrar-la i governar-la”, va afirmar.
En l’àmbit docent, va llançar una reflexió especialment dirigida al professorat universitari: “La qüestió de fons passa a ser quin coneixement ha de continuar estant dins del graduat, quines capacitats pot desenvolupar amb assistència de la IA i quines decisions ha de continuar prenent per si mateix”.
Pel que fa a la recerca, Sánchez va advertir que la IA ja intervé en processos com la formulació d’hipòtesis, el disseny d’experiments o la interpretació de resultats. “Això ens obliga a revisar què entenem per autoria intel·lectual, originalitat, responsabilitat i traçabilitat dels resultats científics”, va indicar. Segons el ponent, la universitat ha de decidir si es limita a generar coneixement sobre IA o si assumeix un paper més actiu per a convertir-lo en solucions adoptables per empreses i organitzacions.
De la incubadora al mercat: casos reals
La jornada també va incloure l’experiència de Regenera Tur-IA, empresa incubada a IATecUV, presentada per Natalia Castro, responsable d’Innovació. La companyia aplica intel·ligència artificial i dades territorials al turisme regeneratiu, amb l’objectiu d’ajudar destinacions i administracions a prendre millors decisions, redistribuir els fluxos turístics i mesurar l’impacte real sobre residents, visitants i territori.
“Acumulem dades, però al final no fem res amb elles ni prenem decisions”, va explicar Castro en descriure un dels principals problemes del sector turístic. La seua proposta combina consultoria, intel·ligència artificial i turisme regeneratiu per impulsar experiències amb impacte positiu. “No volem que la tecnologia siga la nostra millor eina, sinó que el nostre impacte siga allò que perdure”, va resumir.
Castro va explicar que el pas per IATecUV els ha permès contrastar el model amb persones expertes externes, acostar-se a grups d’investigació de la Universitat de València i guanyar visibilitat dins de l’ecosistema innovador. També va destacar el valor del bootcamp del programa, que els va ajudar a revisar aspectes clau del projecte, des del pla de negoci fins a l’estratègia de màrqueting. “De vegades, penses que ja ho saps tot perquè tens una startup, però en el bootcamp ens vam adonar que encara ens faltava molt”, va reconèixer.
La sessió va comptar també amb Juan Albacar, de Robinfy, empresa nascuda a l’ecosistema del Parc Científic UV. Albacar va explicar com la intel·ligència artificial els ha permès escalar processos en l’àmbit legal i administratiu. “Tenim més de 12.000 clients i només ho gestionem amb un advocat gràcies a la implementació de la tecnologia”, va assenyalar.
La seua intervenció va oferir una visió molt pràctica de la IA aplicada a tasques repetitives, gestió documental, telefonades comercials i tràmits administratius. “La tecnologia no és allò realment disruptiu; el que és disruptiu és entendre-la i implementar-la bé perquè siga el més eficient possible”, va afirmar. També va reivindicar el paper del Parc Científic UV com a entorn de creixement empresarial: “Si tornara a emprendre des de zero, estic segur que tornaria a presentar-me al Parc Científic de la Universitat de València”.
La presentació també va reunir representants de diferents estructures de la Universitat de València vinculades a la innovació, la intel·ligència artificial, la transferència de coneixement i l’emprenedoria, entre els quals Rafael Magdalena, director de l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria (ETSE-UV); Joan Vila, de la Delegació del Rector per a la Intel·ligència Artificial i la Dada Única; Consolación Adame Sánchez i María del Mar Benavides Espinosa, directores del Màster Universitari en Creació i Gestió d’Empreses Innovadores (Màster Ei); així com representants del Servei de Transferència i Innovació i de la Unitat Científica d’Innovació Empresarial (UCIE) de l’Institut de Física Corpuscular (IFIC), a més de personal investigador, empreses i agents de l’ecosistema innovador interessats en la nova convocatòria d’IATecUV.
Una xarxa per a activar noves iniciatives
La jornada va concloure amb un espai de conversa entre les persones assistents, orientat a resoldre dubtes sobre la convocatòria, activar noves col·laboracions i reforçar la xarxa de prescriptors que podran derivar projectes cap a IATecUV.
Amb aquesta segona convocatòria, la Universitat de València i la FPCUV volen ampliar una comunitat que connecta investigació, talent, tecnologia i empresa per a convertir la intel·ligència artificial en noves solucions, serveis i models de negoci amb impacte econòmic i social.