L’Institut d’Investigació Polibienestar organitza la jornada final de la trobada internacional ELISAN 2026 sobre addiccions i benestar social

La Universitat de València, a través de l’Institut d’Investigació en Polítiques de Benestar Social (Polibienestar), ha sigut l’escenari de la tercera i última jornada de la setena trobada tècnica anual d’ELISAN 2026, una cita que ha reunit durant tres dies representants i professionals experts en polítiques socials de més de 150 institucions europees.

La trobada s’ha inaugurat amb un acte institucional en què han participat representants de la xarxa ELISAN, responsables polítics i acadèmics, que han posat de relleu la importància de la cooperació entre regions europees per afrontar els reptes del benestar social i la inclusió de les persones més vulnerables. Aquesta obertura ha marcat l’inici d’un programa que ha combinat espais de reflexió estratègica i sessions tècniques d’intercanvi de coneixement.

Entre els fites del congrés destaca la celebració de l’Assemblea General d’ELISAN, presidida per María José Rico, presidenta d’ELISAN; Jordi Garcés, director de Polibienestar; i Elena Albalat, consellera de Serveis Socials, Família i Menors.

En el marc de la trobada, el director de Polibienestar, Jordi Garcés-Ferrer, ha subratllat la necessitat de reforçar la cooperació entre territoris i d’impulsar polítiques públiques basades en evidència científica per abordar de manera integral el fenomen de les addiccions.

En aquest context, la sessió celebrada a la Universitat de València ha posat el focus en un dels desafiaments més complexos i emergents: les addiccions i el seu impacte en col·lectius vulnerables. La jornada, organitzada per Polibienestar juntament amb l’IVASS de la Generalitat Valenciana, ha reunit universitats valencianes i experts europeus per analitzar aquestes problemàtiques des d’una perspectiva multidisciplinària, combinant investigació acadèmica, innovació tecnològica i impacte social.

La primera sessió ha abordat les addiccions des de l’àmbit universitari, amb aportacions sobre la detecció primerenca mitjançant ciència de dades, l’ús problemàtic de les tecnologies entre joves i la incidència d’aquestes conductes en persones amb discapacitat intel·lectual. Així mateix, s’han presentat projectes innovadors orientats a la prevenció, com aplicacions mòbils dirigides a joves o intervencions psicoeducatives en contextos de patologia dual.

Hi han participat equips de la pròpia Universitat de València, juntament amb investigadors de la Universitat Jaume I, la Universitat Politècnica de València, la Universitat Miguel Hernández d’Elx i altres institucions acadèmiques, evidenciant la capacitat del sistema universitari valencià per generar coneixement aplicat a reptes socials complexos.

La jornada ha conclòs amb un diàleg obert sobre els principals desafiaments i les línies d’actuació futures, en què s’han compartit estratègies internacionals centrades en la construcció de comunitats educatives, el benestar estudiantil i l’atenció a joves en situació de vulnerabilitat. Jorge Garcés ha destacat les cinc premisses per a la investigació de les polítiques socials a escala europea: interdisciplinarietat, interinstitucionalitat, impacte social, sostenibilitat i processos sociotècnics. Elena Curtopasi, representant de la Xarxa Elisan, ha destacat que “l’Institut d’Investigació Polibienestar continua sent un referent en l’àmbit de les polítiques públiques europees, no sols per la participació en Elisan i altres xarxes d’experts, sinó també per la seua consolidada experiència en la gestió de projectes europeus, amb més de 140 projectes finançats en els 15 anys de trajectòria”.