L’article, publicat a la revista Història Agrària, se suma a una tendència cada vegada més usual sobre l’estudi la gestió de l’aigua. “Es tracta d’una qüestió històrica, però també té repercussions actuals, no tant per als països desenvolupats, sinó per als països en desenvolupament, on les necessitats alimentàries són molt grans i ací les decisions col·lectives sobre el regadiu són fonamentals”, explica Salvador Calatayud , un dels autors de l’estudi. De fet, aquesta inclinació ha provocat que hi haja centenars d’articles sobre com gestionar sèquies a l’Índia o a l’Àfrica subsahariana, per exemple.

Aquesta investigació sobre la Sèquia Reial del Xúquer explica com la desigualtat social que existia en el govern del llit del riu al segle XIX en va afectar el funcionament i la continuïtat, ja que era el major sistema comunitari de reg a Espanya i actualment rega una gran part de l’àmplia plana litoral que s’estén al sud de la ciutat de València.

Com destaca Calatayud, malgrat que la gestió de la sèquia va ser notablement autònoma durant quasi tota la seua existència, “que l’Estat intervinguera va fer que els conflictes interns disminuïren, el que va afavorir la viabilitat de l’aprofitament comunal de l’aigua. El que volíem demostrar en l’article és que l’autonomia dels regants i la intervenció estatal són totalment compatibles”.

D’altra banda, una altra de les novetats que presenta l’estudi en el camp de la Història Econòmica agrària és que la desigualtat social pot ser concordant amb una cooperació vertical estable i amb una assignació dels recursos percebuda com a justa. “Qui gestionava la sèquia era la gent rica, però ho van fer tenint en compte els interessos de tots perquè les estructures de sistema de reg quasi obligaven a això”, comenta Calatayud.

És més, els autors plasmen que el que va afavorir el funcionament sostenible del reg comunitari no va ser el grau de participació formal dels regants, moltes vegades escàs, sinó que la clau va ser la seua participació informal. El professor d’Història Econòmica explica que “va ser essencial que se’ls escoltara i que les seues propostes foren considerades, en diverses ocasions expressades mitjançant l’incompliment de les normes i fins i tot a través de la violència”.

L’estudi de la Sèquia

L’organització de la Sèquia Reial del Xúquer des de la seua creació al segle XIII ha estat analitzada per molts autors, entre ells la guanyadora del Premi Nobel Commemoratiu d’Economia Elinor Ostrom. En un dels seus articles, la politòloga va destacar la sèquia valenciana com una de les millors gestions històriques a nivell mundial pel que fa al repartiment de béns comuns.

Ella argumentava, en la mateixa línia que Calatayud i Garrido, que l’autonomia dels regants valencians havia estat essencial, però no per això la intervenció estatal era nul·la. Com expliquen els autors de l’article, es tracta de la unió dels dos agents perquè la sèquia haja perviscut tants processos de canvi des de l’Edat Mitjana fins a l’actualitat.

Article: Calatayud, S.; Garrido, S. (2021). Desigualdad social y toma de decisiones en los comunales: El gobierno del mayor canal de riego de España (la Acequia Real del Júcar, Valencia) en el siglo XIX. Historia Agraria: Revista de agricultura e historia rural, 83, 97-128. https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=7836801