L'investigador Adrián Todolí insta a regular la sobrecàrrega laboral per a frenar l’increment de la incapacitat per salut mental

L’estudi ressalta que la regulació clàssica del temps, els límits de jornada, els descansos legals i fins i tot la regulació de conciliació basada en reduccions de jornada resulta, en molts casos, insuficient per a garantir la salut de les persones treballadores quan el problema és el ritme i la intensitat del treball. L’estudi analitza el buit normatiu al voltant de la determinació de la càrrega de treball en les empreses com una incongruència que incentiva la pròpia intensificació del treball.

Per a Adrián Todolí, l’increment en la càrrega de treball i la falta de normatives protectores associada són els factors que expliquen l’augment de les incapacitats temporals dels últims anys. Les dades de la investigació assenyalen que el nombre de processos d’incapacitat temporal a Espanya vinculats a problemes de salut mental s’ha duplicat, passant de 280.000 en el 2016 a superar les 643.000 en 2024. “Els estudis mèdics demostren una relació molt estreta entre la sobrecàrrega de treball i l’estrès, l’ansietat i la depressió”, alerta l’expert, que ha assessorat tant el Govern d’Espanya com a la Unió Europea en dret del treball.

La investigació de Todolí mostra com en tots els sectors i en totes les professions hi ha hagut un increment d’intensitat en el treball en les últimes dècades. Encara que s’han proposat mesures per a millorar la conciliació personal amb el treball –reduir la jornada o ampliar els permisos retribuïts per naixement de fills–, l’estudi ressalta que són insuficients. “La falta de regulació expressa sobre la càrrega de treball màxima provoca incoherències en el sistema jurídic. Si necessites més temps que la teua jornada per a completar una tasca, tens dret a hores extraordinàries, però si aconsegueixes completar la mateixa càrrega de treball realitzant un major esforç o incrementant la intensitat, no existeix instrument legal que t’empare”, reflexiona l’investigador.

Todolí remarca la diferència entre la jornada laboral i la intensitat laboral. “La jornada laboral compte amb límits legals precisos”, indica l’investigador. No obstant això, l’estudi alerta que el sector empresarial reacciona davant aquest límit de temps amb estratègies que incrementen la intensitat del treball generant accidents de treball, estrès i burnout. “S’ha constatat que la sobrecàrrega respon, en bona part, a un dèficit normatiu, ja que la normativa laboral no estableix un llindar màxim de càrrega de treball o d’intensitat”, destaca.

El catedràtic en Dret del Treball i Seguretat Social conclou en el seu llibre La huida del trabajo: sobrecarga de trabajo, salud mental y derechos fundamentales que per a frenar l’increment de les incapacitats temporals és recomanable revisar la normativa i ajustar les lleis perquè tinguen en compte no sols el temps, sinó també el cansament que provoca el treball. Una de les propostes de l’investigador és utilitzar els mateixos mecanismes que actualment intensifiquen el treball, com a sistemes de monitoratge, algorismes de control o indicadors de rendiment. “Podrien convertir-se en la clau per a establir límits quantificables, reals i verificables de la càrrega de treball”, afig Todolí.

Una altra conclusió de l’estudi indica que la sobrecàrrega dels treballadors no sols impacta en la seua salut, sinó en la productivitat de l’empresa en reduir la capacitat de concentració, afavorir els errors i descuits, retardar metes, impedir la millora de processos, augmentar la rotació de personal i incrementar els costos associats a la selecció i formació de nous treballadors. “D’aquesta manera, el que en aparença pot generar beneficis a curt termini es converteix en un factor que mina l’estabilitat, la reputació i la competitivitat de l’empresa”, apunta Todolí.

Referència: Todolí, A. (2026). La huida del trabajo: sobrecarga de trabajo, salud mental y derechos fundamentales (1ª edición). Editorial Aranzadi.