L’investigador de la UV Iván Agulló s’incorpora a l’IFIC per a impulsar la recerca en tecnologies quàntiques

  • Servei de Màrqueting i Comunicació
  • 13 d’octubre de 2026
 
Els investigadors Jorge Peñarrubia (CSIC) (esquerra) i Iván Agulló (UV).
Els investigadors Jorge Peñarrubia (CSIC) (esquerra) i Iván Agulló (UV).

L’investigador de la Universitat de València Iván Agulló s’ha incorporat a l’Institut de Física Corpuscular (IFIC, CSIC-UV) per a treballar en el camp de la ciència i les tecnologies quàntiques i la seua intersecció amb la teoria quàntica de camps i la gravitació, a través de l’última convocatòria de la Fundació de la Comunitat Valenciana d’Investigació d’Excel·lència (ValER), que també ha donat accés a l’IFIC a l’investigador del CSIC Jorge Peñarrubia. Aquest reconeixement li ha sigut concedit únicament a vuit científics.

Iván Agulló es va doctorar en Física per la Universitat de València en 2009. Després d’etapes postdoctorals a la University of Wisconsin–Milwaukee i a la Pennsylvania State University (els EUA), i una beca Marie Curie a la University of Cambridge (el Regne Unit), es va incorporar el 2013 a la Louisiana State University, on és catedràtic, i des de 2023 és Visiting Fellow del Perimeter Institute.

Ara s’incorpora a l’IFIC, centre mixt del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) i la Universitat de València (UV), per a desenvolupar un nou programa de recerca en el seu camp. “La UV, on em vaig doctorar, reuneix avui una notable massa crítica en ciència i tecnologies quàntiques i una xarxa de col·laboradors europeus que fan d’ella el lloc natural per a desenvolupar la meua investigació”, assenyala.

El seu treball se situa en la intersecció de la informació quàntica, la teoria quàntica de camps i la gravitació, i abasta un espectre deliberadament ampli: la informació quàntica relativista i no relativista, les tecnologies quàntiques i les seues aplicacions industrials, la teoria quàntica de camps en espaitemps corbs, la gravetat anàloga, la cosmologia quàntica, la física de forats negres o la fenomenologia de gravetat quàntica amb ones gravitacionals.

En el seu vessant més aplicat, Agulló ha col·laborat en la distribució d’entrellaçament mitjançant satèl·lits i el seu ús per a la sincronització segura de rellotges amb recursos quàntics, una tecnologia amb aplicacions en navegació, telecomunicacions i metrologia. A més, el seu perfil és marcadament internacional. És membre del Consell (Council Member for the Americas) de la International Society for Relativistic Quantum Information (ISRQI) i forma part del Steering Board de la International Society for Loop Quantum Gravity i del consell editorial de la revista General Relativity and Gravitation (Springer).

Matèria fosca i efectes gravitatoris
Per la seua banda, Jorge Peñarrubia és astrofísic teòric i la seua recerca se centra principalment en la dinàmica de sistemes gravitatoris i en l’estudi de la matèria fosca. Va realitzar el seu doctorat en Astrofísica a la Universitat de Heidelberg (Alemanya) i posteriorment va continuar la seua carrera a la Universitat de Victoria (el Canadà), Universitat de Cambridge (el Regne Unit) i la Universitat d’Edimburg (el Regne Unit).

La seua recerca en l’IFIC se centrarà en estudiar la naturalesa i distribució de la matèria fosca a través dels seus efectes gravitatoris. L’objectiu és cercar senyals que permeten detectar estructures de matèria fosca que no emeten llum i determinar com es distribueix la matèria fosca en diferents sistemes astrofísics.

Reconeixement ValER
ValER, la convocatòria de la Fundació de la Comunitat Valenciana d’Investigació d’Excel·lència, porta dues edicions en marxa amb la del 2026. Ofereix vuit llocs permanents per a investigadores i investigadors líders sèniors que desenvoluparan la seua carrera científica a la Comunitat.

El treball del personal seleccionat serà “independent i col·laboratiu” amb capacitat per a “atraure finançament competitiu i liderar les seues pròpies línies de recerca”, segons l’entitat convocant.

La remuneració del personal guanyador ascendeix a 80.000 euros bruts anuals, als quals se suma un finançament addicional de 150.000 euros inicials per a impulsar el desenvolupament de la recerca.

Les persones que accedeixen a aquesta convocatòria posseeixen un mínim de 10 anys d’experiència postdoctoral, un historial de recerca excel·lent, una trajectòria d’investigació sòlida i experiència internacional.